Imagineu-vos l’escena:
Una nit, a Las Palmas de Gran Canaria -allà hi varem viure des de setembre del 87 fins l'abril del 91- després de sopar, jo solet, veient una peli (que allà, obviament, vèiem "una hora abans"...).
A mitja peli, una trucada:
- Txabi, que me he puesto a parir !!! buff, buff, buff !!! (...respiracions per atenuar el dolor de les contraccions)
La trucada era des de . . . Barcelona i la que em trucaba era la Marta, anunciant-me (quasi un mes abans del que tocava) l'imminent arrivada de la Martona per aquella propera matinada del 16 de gener de 1990. I jo a més de 3.000 quilòmetres !!!. Sort que la nostra veïna de baix, la Mercedes, era “chaqueta roja” d’Iberia i em va aconseguir un impossible bitllet per l’endemà mateix a primera hora (en aquells temps només hi havia un sol vol directe Las Palmas – Barcelona, i sempre anava fins els topes).
Des d'aquesta passada matinada, ja en fa 19 anys de tot aixó; collons, cóm passa de volant el temps !!!.
" Què vols dir-me, clarejant a ran de cadira, ulls de sucre, manetes de quart de pam, que has baixat del teu castell de jocs i joguines al nostre món ple de manies i de gent gran ?. Què vols fer-me saber, princesa de l'estora ?. A quin déu clama justicia el teu dit alçat ?. Amb què haurà ensopegat la teva pell de monja ?. Quin daltabaix el nou mon ens té reservat ?, que has deixat joguines i jocs escampades a l'eixida i entre els meus genolls vens a plorar... (JMS-Jocs i joguines, 1980).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario