sábado, enero 3

VIST i NO VIST . . .


Això cada dia va més ràpid (i no em refereixo als meus temps en cursa...). Vull dir que encara no fa res acabàvem l’any corrent pels carrers de Barcelona... i ja som a dia 3 de gener !!!. Collons, quines preses...

A La Vanguardia d’avui, encara que sigui sota l’excusa de “com baixar els quilos del dinar de Nadal”, fan una glosa a les excel·lències del córrer. Us en recomano la seva lectura, encara que pels runners habituals no hi ha res que ja no sapigueu.

Encara continuo donant-li voltes a la meva Cursa dels Nassos... Tot i que les sensacions abans de la cursa ja sabeu que no eren bones, em vaig trobar molt bé des del principi. La sortida com sempre moooolt lenta, pels “embussos” que hi ha a la sortida, amb tanta i tanta gent; costa una miqueta agafar la millor “velocitat de creuer”; però passat el primer quilòmetre i fins al quilòmetre 6 tenia la convicció, i la certesa, de que anava força bé: allargava el pas, aixecava els genolls, no anava gaire tirat endavant i posava l’esquena el mes dreta que podia... (això vol dir que “anava pensant”, que anava fresc mentre corria, i que no anava “ofegat”); però no tenia idea exacta del temps que anava fent perquè ja no hi veig tres dalt d'un burro sense les ulleres; i es que ja ho deia un amic meu, amb tota la raó:

- “després dels 50, pots prescindir del sexe (ho deia per ell, es clar), però no de les ulleres...”. Però pel que entreveia en el crono, anava be i em sentia be.

Però “va arribar la foscor”, literalment, perquè era realment fosc tot el tram un cop passat el carrer Marina i fins arribar a la Diagonal: vaig entrar en el meu particular “triángulo de las Bermudas”, descentrat, sense rumb. En aquest quilòmetre i escaig es on vaig llençar la carrera; perquè desprès, en el tram final per tota la Diagonal i a l’entrada de Selva de Mar vaig tornar a anar, i a sentir-me, be (esprintant i tot !!!). Però al final, la decepció.

Ahir, sessió de sauna i jacuzzi per intentar "deixar-me anar" una mica les cames, engarrotades encara, perquè continuava estant “baldat”. Ha estat aquesta la cursa que mes m’ha passat factura de totes les que he corregut fins ara... i no ho entenc !!!.

Així dons a continuar entrenant, que el 25 d’aquest mes tenim “La de Sant Antoni” i s'han de poder millorar aquests 48'44'' i si es possible els 47'58'' de la Jean Bouin. D'aquí a una estona ja faré la primera sessió de l'any abans d'anar-me'n cap a can Barça a veure el partit contra el Mallorca.

"... i demà quan el sol surti ha de seguir el seu camí. Arrivarà a un altre poble i se n'anirà d'allí amb les sabates foradades, la roba plena de pols..." (JMS-Balada per a un trovador, 1967)
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario