viernes, febrero 6

S’ ACABA LA SETMANA … LABORAL



No es per posar-me pesat, que consti, però ja ens hem “menjat” la primera setmana de febrer !!!. Si el que diuen de que aquest any serà “catastròfic”, al menys està (se m’està) passant volant, fins ara al menys.

Ahir, per moure una mica les cames, vaig anar al Club a fer els ja habituals 11 quilòmetres amb bici estàtica i, després, els estiraments i abdominals. I, després, sopar amb els "Millonarios".

Diumenge, Mitja Marató de Barcelona; que jo sàpiga, dels runners del Club la corren l’Albert i en Pau. La cursa acaba a l’Arc del Triomf i anirem a veure’ls arribar amb la Marta amb les motos, si fa bon dia (sinó, hi aniré tot sol...).

Pensava anar un ratet al Club (es divendres i tenim l'habitual “sortida runner”), però he quedat amb l’Esteve per tractar del viatje a Costa Rica d’aquest estiu. Arribat a aquest punt, tres cosetes a destacar:

- Un: Encara tinc molèsties a la cama esquerra (del cop/ferida al quàdriceps de la caiguda en moto) i no em veig amb ànims de correr amb tots plegats. Si acabo d’hora amb l’Esteve, igual vaig a fer una mica de cinta.
-Dos: L’Esteve es un dels “Millonarios”, del equip de futbol-sala de la prehistòria, de "cuando éramos jóvenes"; i es precisament per ell que varem muntar el sopar d’ahir (dissabte es el seu “cumple”, 59).. però el tipus (que no sabía el motiu del sopar) no va venir, perquè va canviar d’idea i va preferir quedar-se a casa per veure el Barça-Mallorca. I jo que, igual que en Nacho, vaig deixar d’anar al partit per anar al sopar... !!! (qüestió de prioritats, suposo). Es per això que em quedat per d’aqui una estona a L'Illa, perquè en no venir ahir no em va poder explicar les característiques del viatge.
-I tres: aquest estiu farà 25 anys que ens vam casar la Marta i jo (¿ vosaltres no us haguéssiu casat amb una nina així... ? ara ja sabreu perquè, durant molts i molts anys vaig ser el més envejat de la colla...). Volem fer un viatge per celebrar-ho i Costa Rica -donant la volta al país en 4x4- amb extensió de 3 dies a Nova York, pot ser una bona opció... A veure què m’ofereix l’Esteve.

Estic a punt d’acabar “La chica que soñaba...” i es encara millor que el primer. En serio, no us perdeu aquesta trilogia.

“... te podría contar que está quemándose mi último leño en el hogar; que soy muy pobre hoy, que por una sonrisa doy todo lo que soy, porque estoy solo y tengo miedo. Si tú fueras capaz de ver los ojos tristes de una lámpara y hablar con esa porcelona que descubrí ayer y que por un momento se ha vuelto mujer. Entonces, olvidando tu manyana y mi pasado, volverías a mi lado...” (JMS-Balada de otoño, 1969).
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario