I es que un ja en va aprenent...
La tàctica d’avui ha estat la de localitzar -d'entre tots els corredors- a un paio que fes pinta de que faria un bon temps, això "es veu" (entre 38 i 39 minuts) corroborar amb ell que més o menys faria aquest temps, donar-li el meu xip groc, que se’l posés a la seva sabatilla i quedar a l’arribada amb ell perquè me’l tornés.
Què us en sembla ?, en vaig aprenent o no ?. Evidentment, es conya, però crec que si no faig quelcom semblant a això, mai no milloraré gaire el meus temps...
Però quelcom diferent a les altres curses sí que he fet.
Érem prop de 1.150 els corredors inscrits. I, en les meves condicions, cada segon es "or"; així que avui el que he fet ha estat sortir l’últim (i quan dic l’últim vol dir literalment l’últim), des del darrera de tot i, sense preses, m’he anat apropant a la sortida quan tots els demés ja havien engegat a córrer. I es que els segons que perdo "caminant" els primers 300 ó 500 metres després de la sortida (allà al mig, "embotit" per l’aglomeració de corredors) ja no els recupero. Així que avui ja he començat a córrer des del primer metro, perquè tenia via lliure i he pogut agafar el ritme, el meu ritme, des del principi de la cursa.
El "perfil orogràfic" de la cursa (l’altimetria) no enganyava... quasi.
En ella es deia que, fins el quilòmetre 7 "era tot baixadeta"; sí, sí, baixadeta... hi ha hagut en els quilòmetres inicials (del dos al quatre) uns tres o quatre punyeters "tobogans" d’aquells que un italià definiria clarament com de "toca-colloni": no eren gaire cosa, però de baixadeta continua, rés de rés...
De tota manera, i sense forçar (perquè jo no puc forçar, tot el que tinc és el ritme que tinc) he arribat al quilòmetre 7 amb uns esplendorosos (per a mi) 33’10’’; això vol dir que portava un supersònic promig (per a mi) de 4’43’’.
Però on sí que no enganyava gens ni mica l’altimetria era des del quilòmetre 7 i fins al 10 però -sobre tot- del 7 al 9: ha estat tot un "mini-Turmalet" per les meves cames, perquè he fet aquests dos quilòmetres (del 7 al 9) en uns inacabables 11 minuts clavats !!! (5 minuts i mig per quilòmetre, una passada de lent).
El darrer quilòmetre l'fet en 5 minuts, amb l’Estadi ja a tocar, i era un "repechoncito", amb arribada dins l’Estadi; una volta a la pista d’atletisme i... final !!!. (la foto es d’en Roy, amb el que he coincidit moments abans de la sortida i a l’arribada... gràcies).
Temps final oficial: 49’15’’, que es -però- el meu tercer millor temps fins ara (un pobre promig final de 4’56’’...), arribant en el lloc 556 dels 899 corredors que han acabat la Cursa i sent el 38é de la meva categoria.
(ho sento, “50”, un altra dia serà... però, avui, tampoc no m’has atrapat).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario