domingo, febrero 22

UNA LLUITA DESIGUAL . . .


… i, a més a més, ben inútil.

Desigual perquè tots els corredors -com a covards aplegats en una espècie de "jauria" salvatge- anem contra ell... contra el crono. Es com una espècie de "caça de la guineu", en la que tots nosaltres som els gossos, i ell, la guineu.
1.000 contra 1, 6.000 contra 1, ó 15.000 contra 1 (com en el cas "de la dels Bombers"). Què valents !!!.

E inútil perquè ell sempre, sempre, va per davant nostre; mai no el podem enxampar; i, a sobre, sempre es ell el qui ens marca "il tempo" de cada cursa, d’aquesta "caçera"... Ningú, mai ningú en cap de les curses, ha fet menys temps que ell; i només un, tan sols un de nosaltres, l’iguala a cada cursa (i, ves per on, mai soc jo...).

(osti noi, no creia que aquesta cursa de Sant Boi m’hagués afectant tant per desvariar i divagar d’aquesta manera tan surrealista...).

- Per cert, i del "derbi" d’ahir què... ?.
- ¿ derbi... quin derbi ?.
Sort que crec que soc bo en el que faig professionalment, perquè, de "pitoniso", ho tindria ben clar.

“...amigo mío que, desde que el tiempo fue tiempo, vas sembrando guijarros por donde es plomo el sol y es tan espeso el polvo del camino que embarra el canto. Si al ir manso a doblar un recodo hacia el mar vieses los ojos de esa muchacha, pregúntale si se acuerda de mí... (JMS-Amigo mío, 1970) .
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario