jueves, junio 4

QUÈ POQUES GANES EN TENIA AHIR DIMECRES….

.
Per la tarda, després de “solejar-me” per Segur de Calafell (collons, quina calor que ja comença a fotre) de baixada a BCN vaig anar a veure en Siscu a casa seva a Cubelles: nano, quan jo sigui gran vull ser com tú, bandarra !!!. i es que la paraula “jubilació” té dues definicions, a saber:

- “muerte anticipada”, quan la societat t’arracona i t’oblida després de la teva intensa, llarga i, sovint, putejada vida laboral, i amb una pensió de pura misèria...
- i la més sensata: “júbilo”, en el sentit d’alegria, satisfacció, de saber i poder- gaudir de la vida; i està clar que la teva, Siscu, és la segona de les definicions... bandarra !!!.

Passades les vuit del vespre vaig arribar al club; el dia abans, amb la Susana, ens varem donar una bona pallissa de soft-raquet (4 partides) i ahir, la veritat, gaires ganes de córrer no en tenia; però seguint amb la meva màxima de la constància, m’hi vaig ficar: vaig arrancar a la cinta, fort, amb velocitat 13 durant 2 quilòmetres, però vaig haver de parar en sentir una punxada inquietant a la part interna del genoll esquerra; vaig completar la jornada amb 5 quilòmetres en bici a bon ritme i la pertinent sessió d’estiraments i abdominals.

En arribar a casa, la solitud més absoluta: el meu “harén particular” sen havien anat al teatre amb la sogre, la cunyada i la meva fiola a veure un espectacle de “Tango” (que, per cert, els va encantar). Per primer cop en molts i molts anys, i sense saber ben be el perquè... no vaig sopar: em vaig fotre un parell de gots de Cacaolat ben fred, vaig revisar el correu i me’n vaig anar al llit, sense encendre la tele, a llegir.

A mitja tarda m’havien trucat del Comitè Organitzador del Campionat d'Europa d’Atletisme Barcelona 2010. Estic apuntat com a voluntari i em demanaven si aquest proper dissabte puc fer de voluntari en un acte esportiu que es farà a Esplugues de 18,30 a 20,30. Evidentment els hi he dit que sí... sense saber que, del que es tractava, era d’acompanyar en “Barni” (la mascota dels campionats de BCN 2010) quan els nanos es vulguin fer fotos amb ell. Toma ya !!!. Pero, si ets voluntari, ets voluntari per a tot (podria haver estat pitjor: per exemple, que m’haguessin demanat de ser el propi Barni, embotit en la seva disfressa !!! jejeje).



.

No hay comentarios:

Publicar un comentario