domingo, noviembre 22

FESTA “SALSERA” LA D’AHIR…



Dons sí… independentment de perquè el Nacho (*) s’ha passat mitja vida anant i venint de Cuba per feina, com que aquesta colla de ganàpies ja fa temps que es van apuntar a “ballar salsa” (més per poder “arrambar” que per altra cosa, suposo...) la festa d’ahir va tenir un molt bon punt “salsero”.
I com que en Nachete -“l’ojomeneado”- estrenava casa, era obvi de què anaven els regals d’aniversari:
- Edredons, llençols, tovalles, cadena de música, quadres... tot per la llar, perquè pugui instaurar la seva pròpia “república independent de casa seva”. Ara ja només cal anar a visitar aquesta “república”...
Avui m’he llevat ja bastant recuperat, encara que el bessó esquerra continua fent-me la punyeta; va fent constants “amagos” d’engegar una rampa, però aquesta no acaba de fer-se efectiva... I de tant en tant, una puntxada (la sensació que tinc és de com si se m'hagués “escurçat” lleugerament el bessó i em tirés).
Aquesta tarda, per fi, anirem a veure “El secreto de tus ojos”... després de la bulla que ens ha donat l’Andrea perquè l’anéssim a veure, ves a saber tu amb què ens hi trobarem.
Per poc que pugui, en arribar del cine aniré a estirar una mica les cames pels voltants de casa.
(*) No va ser fins a molts anys després d’haver-lo conegut que me’n vaig assabentar de que es deia, realment, Paco; i es que un dia -ell tindria llavors 18 ó 19 anys- que tenia que anar a una festa “pija” a un pis del carrer Manila, va pensar que “Paco” no era un nom prou “pijo” i, com que d’aquella festa no el coneixia ningú (apart de l’amic amb el que hi anava), es va presentar con a “Nacho”... i fins ara.
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario