jueves, noviembre 4

TEMA MARATÓ de DONOSTI …


… va pel bon camí. Després de la “bronca” d’ahir al vespre, avui "la jefa" s’ha llevat voluntàriament conciliadora i, sense fer jo cap comentari al respecta en llevar-nos, no hi ha posat pegues; és més, ens hi anem tots dos: sortirem dissabte al matí i tornarem dilluns a mig matí o al migdia. Aprofitaré el dorsal i el xip d’en Pau (per ell, aquesta de Donosti serà doncs “la seva primera marató”...). I també l’hotel que havien reservat amb la Carol (Hotel Anoeta).
En positiu: correré la meva segona marató, al cap de dos mesos justos de córrer la primera.
En negatiu, no podré anar a votar (o hauré de fer-ho per correu) i, si les teles no “m’ho arreglen”, em perdré el Barça-Madrid (a menys de que el facin el dilluns 29).

Segueixo sense tenir el cotxe nou:
dimarts passat em diuen, sense jo demanar-ho:
-“el cotxe ja està descarregat a Santander...”;
-dijous: “ens el porten d’un moment a l’altra...”;
-dilluns: “no sabem on és...”;
-dimecres: “possiblement ens el portin avui al matí o per la tarda...”;
-avui dijous: “està a la campa de Sant Boi, o sigui que potser aquesta tarda...”.
Té collons la cosa: un cotxe amb previsió d’arribada al concessionari pel dia 20 d’octubre, que arriba des d’Anglaterra el dimarts dia 26 ( “Txabi, ja tenim el número de bastidor; ja el podríem matricular, però prefereixo que el cotxe estigui ja físicament aquí...”) i que avui, al cap de 10 dies, encara no ha arribat, ni tenen la certesa de quan serà. Així que segon cap de setmana sense poder estrenar-lo. I el que més m’emprenya és que m’enganyin i em prenguin per imbècil: 10 dies amb un cotxe “perdut per no se sap on”? I no penjaran pels collons al cap de logística?.
En fi, paciència... Ah! el concessionari és Motor Llansá de Sant Just; us ho dic perquè no us hi apropeu.
.

3 comentarios:

  1. Marta benvinguda! Ens ho passarem molt bé, aupa Donosti!!!

    ResponderEliminar
  2. Apa, tots a correus a demanar el certificat per votar. Teniu temps fins el 18 de novembre, però si ho feu abans millor que encara trigaran i us quedareu amb un pam de nas.

    ResponderEliminar