lunes, abril 18

A DOS DIES DE LA FINAL


Si ahir van ser 7 quilòmetres corrent (després de tota una setmana sense fer-ho), avui he fet una espècie de “recuperació activa”: 10 quilòmetres en bici, a molt bon ritme i a forta resistència de pedals, rematat amb una bona sessió d’estiraments.

Recordeu els meus pronòstics: dissabte empatarem (i varem empatar), i dimecres guanyem la Final de Copa (que la guanyarem). Em “des estressaré” les dues hores prèvies al partit corrent per la zona de la Platja de la Marbella, perquè he quedat amb en Nacho de veure la final a casa seva: sortiré a les set del despatx, aniré fins a casa seva, em canviaré de roba, sortiré a córrer i tornaré a casa seva per dutxar-me, sopar i veure el partit (... tot això li diré d’aquí a una estona, perquè ell no en sap rés).
Per cert, avui ho he dit en veu alta parlant amb Carolina mentre pedalàvem: la “punxada” a la Marató de Barcelona m’ha fet més mal anímicament que físicament; sí, d’acord, anava just de forces... però la davallada posterior ha estat més de coco que física. M’ha deixat ben tocat !. Perdoneu, però algú ho havia de dir...
I, "visto lo visto", aquesta pot ser una de les imatges del partit d'anada de la semi-final de Champions al Bernabéu... pobres Messi, Xavi, Iniesta, Pedro: no se'ls veurà !.

(C.Q.  594  (62-337-257)
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario