sábado, diciembre 31

AVUI FA QUATRE ANYS…

Cursa NASSOS 2007


… a aquesta mateixa hora, corria la meva primera cursa.
Quatre anys.
Va ser LA CURSA DELS NASSOS de 2007, els meus primers 10 quilòmetres corrent (literalment els primers perquè, ni entrenant, havia corregut mai abans aquesta distància). Mai li agrairé del tot a l’Albert que m’engresqués a córrer -quelcom que m'hacanviat la vida- complerts ja els 50.
Recordo aquella cursa perfectament, com si fos ahir.
Primer de tot, el neguit, l’emoció, els dubtes... la desconfiança en poder acabar-la. Per sort (...per a mi, és clar) l’Albert arrastrava la seva seriosa lesió del tendó rotuliá i no podia córrer gaire (només dir-vos que vaig acabar-la davant seu...) i em va poder acompanyar, corrent al meu costat, durant gaire bé els primers 9,5 quilòmetres marcant-me el ritme, no deixant que “m’embalés”... Ens varem distanciar faltant només uns 500 metres perquè a ell se li va deslligar la sabatilla i jo, sentint-ho molt, li vaig dir:
Les meves velles "Wilson"
Equipatge d'aquell dia...














- Albert, ho sento, però ara no puc parar-me, perquè si paro no torno a posar-me a córrer (a aquelles alçades de la meva primera cursa jo “anava fos”). La vaig acabar en uns -per a mi- esplèndids 54:22.
I parlant de sabatilles... collons amb les sabatilles amb les que vaig córrer aquella cursa !. Va ser amb les meves Wilson de tennis; ja us he dit que, fins aquella cursa, jo no havia corregut gaire bé gens, i pensava que -pel nivell que jo tenia- qualsevol sabatilla ja m’estava bé per córrer (què equivocat que estava aleshores !). Tampoc tenia desperdici el meu uniforme d’aquell primer dia: samarreta tècnica Asics... i pantalon-malla tècnic Asics llarg, ajustat, fins el turmell (...que no m’he tornar a posar mai més).
Després d’aquell 31 de desembre de 2007 ja ha estat un no parar (sobre tot al 2010, el meu gran any com a "runner"); he corregut:
-3 Maratons: Berlín 2010, Donosti 2010 i Barcelona 2011 (... tot i que, a la de Barcelona, ho vaig tenir que deixar-ho córrer al quilòmetre 30),
-10 Mitges Maratons,
-¾ de la Mitja Marató de Nova York (tot un espectacle... per lo inesperat),
-34 curses de 10 quilòmetres,
-4 cursesatípiques” (de 5 ó 7 quilòmetres).
 ... apart dels molt i molts quilòmetres d’entrenament corrent, ja sigui “indoor” al club o pels carrers i camins de Barcelona, Sant Julià, la Costa Brava, Madrid, Costa Rica, Nova York, Florència, Alacant, Mallorca... i és que, des de ja fa molt de temps, les meves sabatilles, la samarreta i els pantalons per córrer son el primer que poso a la maleta quan surto de viatge, ja sigui per feina o vacances.
He fet “la dels Nassos” del 2007, del 2008 i del 2009 (no vaig “putejar-li” el sopar de fi d’any de 2010 a Marta); aquest any, però, m’hi havia tornat a apuntar... però la bursitis al maluc provocada per l’accident de moto del 15 de desembre m’ho ha impedit. Però, l’any vinent hi torno ! (... i, amb una mica de sort, la samarreta no tornarà a ser "rosa" com la d'aquest any).
Repeteixo: mai li agrairé prou a l’Albert el haver-me obert els ulls al mon dels runners... perquè hi ha un Txabi d’abans i un de després d’aquell ja llunyà 31 de desembre de 2007 !.

No hay comentarios:

Publicar un comentario