lunes, octubre 1

Tot començant a preparar la Behòbia…


Encara amb el “subidón” a sobre de la Challenge de Calella d’ahir, o potser per culpa de la energia rebuda de tot aquell munt d’atletes-herois, avui m’he decidit ja a preparar les meves cames per agafar resistència per encarar, amb certes garanties, “la Behòbia”. Pel desplaçament i control de divendres amb el cotxe, ja sabia amb el que m’enfrontava: uns 2,350 quilòmetres de gran desnivell positiu. I tot i que durant el dia “he caminat descalç sobre vidres trencats” (per les moltes hores que vaig passar dret ahir) tot ha estat posar-me les sabatilles com desaparèixer: ni rastre. No ho entenc.
He enfilat la primera de les rampes fins arribar al carrer del cole alemany, corrent, sense afluixar el ritme. Però he arribat bastant fos a dalt, així que en lloc de girar cua i deixar-ho per un altra dia (cosa que hagués fet la setmana passada quan estava dins la “espiral negativa”), m’he posat a caminar a bon ritme, sense parar ni afluixar, fins arribar a dalt de Plaça Mireia per les seves dures rampes. Un cop dalt m’he trobat en Rubén, que havia anat a córrer per Les Aigües amb una noia que, precisament, també anirà a fer la Behòbia. Una estona de xerradeta i... cap avall corrent, corrent, corrent. Total, 4,330 quilòmetres i la constatació de que, d’aquí al 11 de novembre, hauré de fer moooltes “Mireies” com la d'avui si no vull fer el préssec.
 Ara, i aquí, “em comprometo”, com a repte, a fer la Behòbia-Sant Sebastiá (de 20 quilòmetres) en 2:30 ; aquest serà el meu objectiu: sí, ja sé que no és rés del altre mon: una mitja de 7:05 el quilòmetre, però que tenint en compte els dos grans desnivells positius que hi ha, no em sembla -avui per avui- gens malament. Com a mínim, la "Mount-Mireia" d'avui l'hauré de fer un cop per setmana, al principi, i anar veient com milloren (o no) les sensacions.
(C.Q.  788  96-291-497)
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario