Arranca la temporada…!

Doncs sí, demà 15 de setembre arranca “oficialment” la meva temporada 2013-2014 amb la Cursa de La Mercè. A la porta de la nevera ja hi ha, des d’ahir, el calendari de curses per anar-ho emplenant (hi falten ja per anotar “Sant Antoni” al gener i “Bombers” a l’abril). Definitivament, no repetiré aquest any la “Behòbia-Sant Sebastiá” (ho deixaré per 2014, data del 50 aniversari de la cursa) i he apuntat, com sempre com a “objectiu-any”, la Marató de Barcelona. Veurem en què acaba finalment tot…

Des de la última entrada (fa gaire bé un més) han passat coses, entre d’altres –i més important- que no “he tornat ha entrar a la roda de la rutina” en això del córrer, tot i que a primers de setembre he canviat de club (ara estic a Can Carelleu, però fins ara -entre unes coses i les altres- només hi he anat dos cops).

Però parat, parat, el que se’n diu parat, tampoc ho he estat, perquè des del 23 d’agost...

-Vaig lluir la samarreta Tribanda corrent 7 quilòmetres, a finals d’agost, pels jardins i carrers de Praga.

-Vaig fer la “pujada a lo bèstia” i baixada de 4 quilòmetres des de casa i fins a Plaça Mireia.

-Vaig fer, en solitari, “unes Aigües” fins a la passarel·la i tornar (uns altres 7).

-Vaig pujar i baixar de Puig-l’Agulla amb la gent del BDR, uns altres 10 (rematant-ho amb una "costellada")

-Vaig pujar des del Passeig Zona Franca i fins el Castell de Montjuic i baixar (8 més).

-I he fet uns 10 quilòmetres entre cinta i pista d'atletisme els dos dies que he anat a Can Carelleu.

No és gaire cosa, però “la tornada al cole” ha estat duriya...

 

Però, això sí, "he mantingut a ratlla" a lo puto vuit,tot i els excesos culinaris de l'estiu, la meva sogre i els seus àpats, i la tornada a "...una cervecita de vez en cuando".

I què més ha passat ? Doncs que, com amb "la décima", aquest cop tampoc ha estat el cop de Madrid 2020 (pels anals de la història del “Club de la Comedia” quedarà “el botellazo” del "relaxing cup of café con leche en la Plaza Mayor de Madrid...").

Però, sobre tot, ha esdevingut l’èxit incontestable, aclaparador, acollonant, de la “Via Catalana” i els seus més de 1.600.000 catalans pro dret a decidir (diguin el que diguin "desde la capital").

Prometo “tornar a la serietat” i retornar a les meves entrades més o menys diàries aquí; però això va –millor dit, anirà- molt de la mà de que finalment sí retorni a la meva activitat gaire bé diària d’entrenar, córrer... que és el que va motivar el naixement, l’existència i el contingut majoritari d’aquest blog.

I ara som-hi, adéu, que me’n vaig cap a Can Barça... amb sol !!! (per fi un partit a una hora  “decente”).

(C.Q.  685  70-152-533)