domingo, octubre 6

A set dies vistes de la Correbarri…


Quantes vegades, de jove, no sorties de marxa i arribaves a empalmar amb la Facultat i/o la feina sense cap tipus de problema ?. Doncs això, amb els anys (...i més amb els meus) és el que més vas notant: el molt que es va allargant el temps de recuperació; després d’un esforç et costa més i més la recuperació, el tornar-hi.
Amb aquest panorama, i després de la -per a mi- dura Mitja Marató de Sant Cugat de diumenge, he hagut de “deixar descansar” les meves cames més de lo que és habitual. Ja, ni “recuperació activa” vaig fer dilluns (de lo "trinxat" que estava) com sí feia fins fa poc “the day after” d’una cursa; els meus quàdriceps -sobre tot- em demanaven una treva... i els hi he concedit. El que passa és que volia descansar només dilluns, dimarts i dimecres, i finalment -contra la meva voluntat- ho he tingut que allargar fins dijous. Per fi divendres per la tarda, plovent, i lluitant durament contra el sofà que “m’atrapava” contra ell, vaig aconseguir anar-me’n fins a Can Carrelleu: 11 quilòmetres en bici (25 minutets pedalant) i dos intents fallits de córrer en cinta: quelcom “no va” al meu genoll esquerra, que espero sigui quelcom passatger (em fallava amb la petjada quan corria). És el genoll operat de menisc.
Avui, perquè ja és diumenge doncs passen ja de les dotze del vespre, matinaré per anar a córrer per la Carretera de Les Aigües, jo solet:  La Correbarri  ja és aquí, el dia 13, i he d’anar “carregant les piles”. Cal fer-ho per Sants !
 

Avui no he anat al camp, perquè he deixat el carnet aquest cop; però he pogut escoltar una treballada però clara i merescuda victòria del Barça (8 de vuit... i sumant!!).
(C.Q.  755  76-175-580)

No hay comentarios:

Publicar un comentario