Quien tiene una liebre...

... tiene un tesoro !.

I si la teva llebre és Susanna Ballester, ja ni us ho explico.

Antecedents:

-Vinc de córrer l’1 de novembre ”La Cursa de la Amistat”, el 3 de novembre “El Cross de Sants”, el 10 de novembre la “Behobia-San Sebastián” i tenia previst fer, el 24 la “Jean Bouin”. No he corregut, altra cop, ni un sol metre des de la Behobia de diumenge passat.

-Per tant aquesta d’avui, la “Cursa del Clot” no estava prevista ni de conya (és més, ni coneixia la seva existència... tot i que la d’avui era la 34ena edició). Per no tenir, no tenia ni dorsal, tot i que –via tweeter- finalment la Susanna me’n va aconseguir un, d’un tal Manuel Gallego (la samarreta de la Cursa l’he demanat talla “minijo”, perquè se la quedés ella com a “recompensa”...).

-Fa una setmaneta, més o menys, es van muntar una pel·lícula en Rubèn i la Susanna del tipus “... a millorar marca s’ha dit”, i m’engresquen (...soc molt "facilón", ja ho sabeu), ja no només a fer-la, sinó a baixar de 47:58 que és -fins a dia d'avui- la MMP, meva millor marca personal (“Jean Bouin 2008”). A mi i al Pere.

Rosa i Marcela.... sempre hi son !

-Per acabar d’arreglar-ho, ahir varem tenir “sopar de cloenda de temporada triatlera” amb els companys de Tribanda; vaig menjar el que no està escrit –bo i molt- i no em vaig beure “el agua de los floreros” perquè no n’hi havia. Per tant, d’allò tant clàssic i recomanable com el sopar “pasta y/o pizza por un tubo, y hidratos de carbono” la nit abans de la cursa, ni parlar-ne. I la hidratació que vaig prendre no era  ni molt menys la ideal (... però sí en quantitat).

Bons antecedents per sortir a córrer -i, a sobre, a "fer marca"- aquest matí, no ?.

Doncs bé, el matí s’ha llevat com s’esperava: gris i plujós, tot i que ha aguantat força, veient fins i tot el sol a pocs minuts d’arrancar a córrer. Com sempre, molts coneguts per la línea de sortida: “las Cote”, la Teresa, la Rosa, la Marcela, Nicolás, Wai-Shan...

Amb el cotxe aparcat a 30 metres de la línea de sortida-arribada, quedem poc després de les vuit amb Susanna i Rubèn per anar a recollir el dorsal al costat de meta; al poc, s’incorpora en Pere. I després de donar-se el “zambombazo” de sortida (que no tret), arranquem a córrer. Abans però, mentre preníem cafè al Ateneu, en Rubèn pontificava:

- “... què, sortim a 4:40, no ?”

Jo els he dit que, si de sortida agafàvem aquest ritme de creuer, a mi “me crujían”. Però vet aquí que comencem... i el primer quilòmetre cau en 4:05 (sempre segons el meu Garmin: http://connect.garmin.com/activity/405245367 que, per cert, ha acabat marcant 10,170 quilòmetres); començàvem bé!. Amb la Susanna sempre al meu costat esquerra ("maníes" seves) han anat caient suaument els quilòmetres: el segon en 4:47, el tercer en 4:21, el quart en 4:44 i el cinquè en 4:42... total, els 5 primers quilòmetres en 22:36 !).

En Rubèn s’ha fet càrrec d’en Pere i el seu particular repte.

Després de fotre-li un crit a Wai-Shan al quilòmetre cinc (foto "crucificció") hem agafat carrer Guipúscoa enllà, ja de tornada. A "peu de cursa" ens hem tornat a trobar amb Núria, la "reportera más dicharachera", sempre mòbil en ma (gràcies per les fotos). Anava bé, em trobava bé, amb la Susanna sempre pendent de mi, afluixant i “apretant” segons em veia que jo anava responent.

El sisè cau en 4:45, el setè en 4:43... per entrar ja després en “territori del cinc”: el vuitè (coincidint amb la pujada pel carrer Independència des d’Aragó) en 5:09 i el novè en 5:15 (encara li deu ressonar, a les orelles de Susanna, el meu “hipohuracanado grito” que li he fotut al meu amic Pere Montserrat quan hem passat pel davant del seu bar, “La Queixalada d’en Marcelino”).



Pas i gestos sincronitzats...

Me'n quedava només un, ho tenia a tocar, no era hora de defallir. Susanna “m’animava i em picava” en la mateixa proporció. Així, he acabat fent el darrer quilòmetre en 4:45 ...entrant a meta sprintant a 3:35 !!.

Incrédibol, què diria en Forges.

Total, que la meva millor marca personal (MMP) en curses de 10 quilòmetres ha quedat enrere després de gaire bé exactament 5 anys; o el que és el mateix: l’he deixat enrere portant a sobre -a les esquenes i a les cames- cinc anyets més): perquè el meu temps d'avui ha estat de...

M M P :  47:50

Toma, toma y tooooma !.

Propera estació: 46...“i pico”.

Felicitar, per descomptat, en Pere, que ha deixat enrere el seu particular “lo puto cinc” per primer cop (49:49); i lamentar les molèsties al sòleus d’en Rubèn (... potser hauries de descansar un xic, no ?).  

Per molt i molt que digui de Susanna, la meva entranyable “minijo”, mai li agrairé prou el cóm i el què ha fet avui per mi, per les meves cames i per la meva autoestima. Perquè, a la meva edat, i amb el trote que portava ja a aquestes alçades del més de novembre (tres curses, i sent dos d’elles gens “senzilletes” per mi, en poc més de dues setmanes), aconseguir batre avui una marca “...de quan era jove”, de cinc anys enrere, ha estat tota una passada i un autèntic “subidón”.

Per tant, no puc més que acabar com he començat:

 “Quien tiene una liebre, tiene un tesoro...”  

....i si a sobre la teva llebre és una bona amiga, el goig és complert !.  

 

  Gràcies, Susanna  .

 

Ara, la pregunta, lógica i inevitable, és: i si en Txabi entrenés una miqueta, només una miqueta... què passaria ?.

(C.Q.  887  87-175-712)