jueves, febrero 27

Asfisiao…


reventao, cansao, desfondao... acabao !
Amb aquesta sensació he acabat els 6 quilòmetres interruptus (he hagut d'anar fent "paradetes") que he fet aquest vespre. No havia tornat a córrer des de diumenge i se m’ha fet moooolt muntanya amunt. D’entrada, m’he tornat a equivocar, doncs he sortit amb la jaqueta de la Mitja de Granollers (als 300 metres ja la volia fotre a mar!). Per continuar, està clar que no aprendré mai a tallar-me les ungles dels peus (m’ha fet la guitza el dit gros del peu esquerra); i per acabar d’adobar-ho, el refredat que porto. Tot plegat m’ha plantejat un quadre patètic. I m’ofegava; i em sentia les cames mooolt pesades fent el recorregut: casa, Creu de Pedralbes, Avda. Pedralbes, Diagonal, Parc Cervantes (pel recorregut extern llarg) i casa. Patètic !.
Haig de tornar a enganxar-me a la rutina del “dia sí-dia no”... o em des fondo amb una facilitat increïble. Però el curiós és que, diumenge, encarava els 15 quilòmetres sense haver corregut en tota la setmana i prou bé que em va anar i que em vaig trobar (el Txabi-Jekyll dels entrenos i el Txabi-Hyde de les curses ha tornat a aparèixer...).
Per cert, el meu Garmin Forerunner 405 CX comença a fer el burro...
(C.Q.  180,3  19-25,3-155)

No hay comentarios:

Publicar un comentario