En Tomás Molina, com en Sandro Rey,…

... és tot un lince fent previsions (i això que el paio és de Badalona i avui corríem a Badalona). Hem passat del seu:

- Pluja, fins i tot intensa, amb baixada dràstica de les temperatures i vent, a...

… un matí radiant, amb un intens cel blau, sense ni un sol núvol, amb una solejada de collons, 10 graus de temperatura a les 09,30 i només una lleugera brisa quan hem passat pel Passeig Marítim.

Avui, per a mi, només hi havia un sol objectiu: agaudir de la cursa i acabar-la . Perquè després d’un altra setmana sense entrenar ni un sol metre (ni córrer, ni pedalejar, ni tan sols caminar, després dels 20 quilòmetres de diumenge a la Marató) poca cosa es podia esperar de millora de temps; i està clar que aquesta BDN Running s’està convertint, per a mi, en una espècie de “Cursa del Cranc”, o sigui, una cursa en la que cada cop vaig més cap enrere; aquesta era ja la tercera edició, i era també el tercer cop que la corria, i mireu:

     2012...  49:53

     2013...  50:57 (1 minut i 3 segons més lent)

     2014...  51:44 (47 segons més lent); avui l’he fet a ritme promig de 5:08 

El recorregut d’aquest any ha millorat força el dels dos anys anteriors (menys “poligonero” i corregut en sentit invers).

Entrada a meta...

   -Reflexió 1, que torna a ser la mateixa de sempre: potser que entrenis una mica, Txabi.

    -Reflexió 2: a risc d’equivocar-me en un 10% com a màxim, jo diria que avui eel 85% dels corredors portaven posada la samarreta de la cursa (Brooks, per cert). Perquè ? qualitat, disseny... que en prenguin nota els de la Mitja BCN i de la Marató BCN (...per no parlar de la bossa del corredor, de la aclaparadora i abundant d’avui... i de les ridícules de les altres dues "curses grans barcelonines").

    -Reflexió 3: la pandèmia dels “recortadores”; però avui (apart de constatar que és un fenòmen que va "in crescendo") me n’he adonat d’una cosa, i és que ja no només ens emprenya als corredors que no retallem, sinó que el públic comença a recriminar-ho (als primers) i a premiar-ho als que no ho fem. En dues ocasions avui (en girar Via Augusta per encarar el carrer de la Mercè, i en fer l’últim gir a l’esquerra per encarar la recta de meta davant del Pavelló Municipal) he escoltat del públic, per una banda, els retrets cap els retalladors, i per un altre, els elogis cap a mi i els que no retallavem:

-... mira, per sort encara queden corredors legals. Ben fet noi, sense trampes...! (acompanyat d’aplaudiments i d’un -no gaire suau, per cert- copet a l’esquena).

  

I a partir d'ara, quin és el meu objectiu més proper a l’horitzó ?: Doncs...

Sí, la Cursa dels Bombers del 13 d’abril, una cursa per mi ja de per sí “especial”, però que aquest cop encara ho serà més perquè...

...serà la meva cursa número 100  

des d’aquella primera del 31 de desembre de 2007, el dia del meu “bateig” com a corredor (em resisteixo a lo de “runner”).

Pensant-ho bé, i seriosament, potser sí que entreni una mica per no fer el “préssec” el dia d’un centenari tan especial per a mi.

I no només hi pensaré en això: com ja va dir la meva estimada Scarlett O’Hara ja fa un temps...

-“¡ A Nike, Asics, Brooks, Saucony, Mizuno y Adidas ... (i els qui calgui) pongo por testigos que entrenaré, vaya si entrenaré !”.

A veure. El meu millor temps en curses de 10 km. és de  47:50; i el meu millor temps a Bombers (no me n’he perdut ni una des d’aquella primera del 2008) és de 49:08, l’any 2009. Així doncs, està clar..

... Objectiu nº 1 per aquest any a Bombers, en la meva cursa centenària:

     - fer MMP (baixar de 47:50)

Hi haurà, però...

... un “plan “B”, per si falla l’Objectiu nº 1:

     -millorar aquests 49:08

(sempre és bo tenir un plan B, i més si aquest representa millorar un temps en cursa de 5 anys enrere).  

La gran Rosa, sempre amunt,
amunt, amunt...

I si la BDN Running és per mi la “Cursa del Cranc”, la de Bombers és per mi la cursa del “Dragon Khan” perquè, cronològicament des de 2008....

50:48, 49:08, 49:56, 52:37, 50:46 i 53:08

aquests han estat els meus temps a les sis edicions en que l’he corregut.

Per tant, i per estrany que sembli en mi, no tornaré a competir fins d’aquí a 21 dies i durant tres lllaaaaargues setmanes faré allò que taaaant i tant m’agrada: entrenar.

(osties, si fins i tot em costa dir-ho !).

M'ha agradat tornar a veure avui en Rafa... després 
de la dura primera Marató que va viure diumenge.

 (C.Q.  222  23-25-197)