.
He començat el dia rebent la visita a casa del... metge. Sí perquè ahir, després d’haver passat tota la tarda només amb “decimetes”, a les nou del vespre em vaig tornar a posar a 38,5... collons !!!.
Diagnòstic: un fort procés gripal (res d’un “refredat”) i una faringitis de cavall, amb unes plaques al coll “que echan p’atrás”. Així que, antibiòtic a saco !!!. Ara la febre ha anat afluixant. Esperem que demà sí que ja pugui anar a pencar, perquè no m’imagino tot el que em trobaré per fer.
La febre es una punyeta, la veritat. Et deixa “xafat”, sense ganes de fer res, amb una apatia brutal, només amb ganes d’estar a les fosques, ulls tancats, en silenci, i deixant-te anar, com en un núvol; sense ganes ni de llegir, ni de veure la tele, ni de parlar amb ningú (a mi al menys). Avui però, que la cosa ha anat millorant, he pogut llegir una estona; he reprès la lectura de “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina” que promet ser igual, o millor encara, que “Los hombres que no amaban a las mujeres”. Era un bon escriptor el suec Stieg Larsson (nascut l’any 1954 i mort als 50 anys d’un atac de cor pocs dies després de lliurar al seu editor l’original del tercer llibre de la seva trilogia “Millenium” i abans de veure publicat el primer d'ells); llàstima que el pobre no hagi pogut gaudir dels èxits -ni dels beneficis- de les multimilionàries vendes de la seva trilogia.
“... i així sense mirar endarrere m’heu de veure passar: res no us deixo, ningú no m’espera, me’n puc anar i tornar, com ho fa el vent...” (JMS-Com ho fa el vent, 1969)
.
Diagnòstic: un fort procés gripal (res d’un “refredat”) i una faringitis de cavall, amb unes plaques al coll “que echan p’atrás”. Així que, antibiòtic a saco !!!. Ara la febre ha anat afluixant. Esperem que demà sí que ja pugui anar a pencar, perquè no m’imagino tot el que em trobaré per fer.
La febre es una punyeta, la veritat. Et deixa “xafat”, sense ganes de fer res, amb una apatia brutal, només amb ganes d’estar a les fosques, ulls tancats, en silenci, i deixant-te anar, com en un núvol; sense ganes ni de llegir, ni de veure la tele, ni de parlar amb ningú (a mi al menys). Avui però, que la cosa ha anat millorant, he pogut llegir una estona; he reprès la lectura de “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina” que promet ser igual, o millor encara, que “Los hombres que no amaban a las mujeres”. Era un bon escriptor el suec Stieg Larsson (nascut l’any 1954 i mort als 50 anys d’un atac de cor pocs dies després de lliurar al seu editor l’original del tercer llibre de la seva trilogia “Millenium” i abans de veure publicat el primer d'ells); llàstima que el pobre no hagi pogut gaudir dels èxits -ni dels beneficis- de les multimilionàries vendes de la seva trilogia.
“... i així sense mirar endarrere m’heu de veure passar: res no us deixo, ningú no m’espera, me’n puc anar i tornar, com ho fa el vent...” (JMS-Com ho fa el vent, 1969)
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario