viernes, enero 9

SEGUEIXO AMB UN REFREDAT DE COLLONS . . . ! ! !

.
... i ara ja estem a la fase “atacs de tos d'aquells brutals”, que semblo sortit d’un anunci d’INISTON !!!. I quin mal de cap que em foten aquests atacs...

Amb aquest panorama, de sortir a córrer aquesta tarda de divendres amb els runners ni hablar del peluquín: no sortiré de casa en tot el cap de setmana, a veure si m’ho trec de sobre el més aviat possible; encara que -ara que ho penso- demà a la nit tenim un altra sopar de 50 aniversari; ja veureu, ja, quan hi arribeu vosaltres: tots els vostres amics faran els cinquanta anys amb una diferència de 1 any o 1 any i mig, i durant aquella època anireu de sopar “sorpresa” en sopar “sorpresa” un cap de setmana sí, i l'altra quasi que també (un consell: ja podeu anar començant a guardar calerons en una guardiola, perquè aquesta es un altra: regalet rera regalet... una pasta !!!).

Així que “la de Sant Antoni” ja veurem com surt amb tot aquest enrenou de tos, esternuts, mals de cap i no podent anar a entrenar amb regularitat...

"... però l'endemà tot ha canviat, car ningú no pensa en el vell. Els pescadors son a la mar, els minyons juguen pel carrer; però a la platja, plena ahir, sols una barca hi ha restat, amb una xarxa que mai més no tornarà a besar la mar" (JMS-La mort de l'avi, 1967)
.

1 comentario:

  1. Ánims! a vegades aquests refredats són una manera obligada per descansar i tenint les cames fresques... sempre es pot donar guerra.
    1salut

    ResponderEliminar