miércoles, febrero 4

COM VA DIR EN JACK "EL DESTRIPADOR”…




(... que per cert, i que quedi aqui entre nosaltres, no va esbudellar mai a cap de les seves víctimes): “vayamos por partes”...

- Seqüeles del mamporro d’ahir: molt millor del esperat, ja que no hi ha hematoma, no supura la ferida, no s’ha inflamat... tan sols una lleugera molèstia (em refereixo al cop/ferida al quàdriceps, perquè els altres cops encara estan millor).

- Seqüeles a la moto ? irrellevants; abans d’anar a casa a buscar la Martona per anar al metge, he passat un moment pel taller perquè m’adrecessin la palanca del canvi de marxes i em fixessin el retrovisor; de la maneta del embragament, lleugerament desviada, ja me’n ocuparé -o no- d’aquí a quatre mil quilòmetres, quan em toqui la revisió dels deu mil.

- Partit de Copa del Rei avui ?, doncs "va a ser que no", anava errat: el partit es demà. I a que no sabeu a qui se li va ocórrer planificar un soparet amb els “Millonarios” precisament per demà ?: doncs a mi !!! (creient que el partit era avui). De tota manera, anirà be aquest sopar per celebrar l’aniversari del Esteve, que es aquest dissabte.

- La Martona i els seus marejos...? Una súper contractura molt heavy a cervicals i espatlla... Ens han fet fer una radiografia (ipso-facto allà mateix) i, apart del antiinflamatori de torn, ha de fer 10 sessions de recuperació (apart de, com no, recomanar-li de fer esport, natació sobre tot).

Per cert: propera cursa, la XXIV Cursa de Sant Boi, el 22 d’aquest mes (a veure si algún dels runners s’hi apunta; jo vaig a fer-ho en quant acabi d'escriure això).

- Feina ?, per ara, no em queixo, l’any no ha començat malament... creuem els dits, que la cosa be torçada... !!!.

Si algú dels qui em llegeix es “teatrero” (que li agrada anar al teatre, vull dir), que m’ho faci saber: sovint tinc mega-chollos per anar-hi, a 5 ó 6 euritos l’entrada, sempre però entre setmana. Així que, ja ho sabeu...

La cançó d’avui, amb foto inclosa (no us perdeu les cametes del "Nano"):

"...en Pelé era en Pelé, i Maradona un i prou. Di Stéfano era un pou de picardia. Honor i glòria als qui han fet que brilli el sol del nostre futbol de cada dia. Tots tenen el seus mèrits, lo seu a cadascú, però per a mi ningú com en Kubala... permeteu-me glossar la glòria d'aquests fets com ho feien els grecs uns anys enrere, amb la joia de qui ha jugat al seu costat i du el seu retrat a la cartera..." (JMS-Kubala, 1989)
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario