viernes, marzo 20

LA CANÇÓ DE L'ENTRADA DEL BLOG D'AVUI ESTAVA "CANTADA"... NO ?

.
... i es que, sent el dia que es avui, no en podia ser una altra.
D’aquí a una estoneta, quan torni de córrer amb els runners (la nostra sortida habitual dels divendres) ja us podré dir si les meves estimades ASICS han perdut o no “amortiment” ja que com us vaig dir, avui estreno per fi les meves noves sabatilles SAUCONY "Voladores"... Després us ho explico. O demà, què collons...
.
"...m’hauria agradat estar despert aquell matí que, amb un vestit verd, entre uns bladars, ell va arribar. Venia xiulant, com un infant. Tenia plenes d’ocells les mans i cel amunt els anava escampant. El voltaven les abelles. Duia un barret de roselles i a la bandolera em duia la primavera el vint de març.
M’hauria agradat estar despert o haver deixat els balcons oberts i, en el meu son, intuir com..., teules i branques s’omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se al riu i el crit agut d’una perdiu. I del conill la mirada, i olorar la matinada que, a la bandolera, ens va dur la primavera el vint de març.
M’hauria agradat estar despert. Jeure damunt d’un roc com un lluert de panxa al sol i amb un flabiol, i haver sortit a rebre’l com cal i guarnir amb flors de paper els portals com si fos temps de carnaval.
Però aquell matí jo dormia tranquil, perquè no sabia que a la bandolera em duia la primavera el vint de març.... (JMS-20 de Març, 1970).
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario