Ara ja feia dies que no “saunejava” (no, la rosa de la foto ja no hi era quan jo hi he anat.... cachis !!!) i el meu cos ho ha agraït, havent-ho rematat, com ho he fet, amb una llaaaaarga sessió de jacuzzi . A més, com que hi he anat relativament tard, i per la tarda -cap a les sis- no hi havia ningú pel Club: ni a la sauna-SPA, ni a la sala de fitness, ni a les pistes... ni per enlloc (llevat de la piscina climatitzada de l’entrada); hi ha un problema de infra-ocupació els caps de setmana que haurien de pensar en què fer per rentabilitzar-ho.
Avui pensava, mentre suava... des de quan fa que vas per Can Mèlich, Txabi ?.
i la veritat es que mentalment, mentre hi pensava, “m’he menjat” tot un any, perquè estava convençut de que m’hi vaig apuntar el 31 de desembre de 2006... quan la realitat és que va ser el 31 de desembre de 2005, passades les vuit del vespre.
Durant el 2006 quasi no vaig córrer; el que feia eren els exercicis per reforçar les cames que em va preparar en David Gallego, ja que tenia el projecte d’anar l’estiu d'aquell 2006 a fer el Kilimanjaro amb en Jaume, en Xavi, la Carme... Va ser per això, fonamentalment, pel que em vaig apuntar al Club: per “fer cames”. Però per a nosaltres, la crisis va començar molt més aviat i, finalment, el projecte Kilimanjaro se’n va anar a norris.
El que també feia, durant el 2006, era jugar a soft-ráquet. Però córrer, el que se’n diu córrer, poc, molt poc, i a la cinta. A més, l’agost d’aquell any em vaig operar del menisc intern (que el tenia fet pols des de feia ni sé quant). Així que la poca forma que durant el primer semestre de 2006 hagués pogut aconseguir... se’n va anar amb l’operació. Però, miraculosament, la recuperació va ser ràpida i gens dolorosa i en menys d’un més ja corria sense problemes...
Durant el 2007, l'any en que en vaig fer-ne 50, vaig començar a sovintejar el gimnàs amb el córrer (encara “indoor” però, i molt poquet); a més, l’Albert es va trencar el tendó rotulia i va quedar-se uns bons mesos “fora de joc”; i va ser “gràcies” a aquesta lesió de l’Albert pel que vaig finalment animar-me, al desembre de 2007, a fer la meva primera cursa de 10 quilòmetres (realment, no em vaig animar: va ser l’Albert, literalment, el qui em va empentar... i recordeu amb quines sabatilles vaig fer-la !!!).
10 quilòmetres !!!, ni boig; i ni en el millor dels meus somnis m’ho hagués plantejat mai... Però la vaig acabar sense gaires problemes. Fins aleshores, després de dos anys d’anar pel Club, no havia fet mai més de 3 quilòmetres seguits a la cinta; però com que l’Albert continuava “renqueante”, em va convèncer de que podíem fer-la junts (La Cursa dels Nassos 2007); mireu si anava “renqueante” el paio que la vaig acabar jo per davant d’ell... Aquella Cursa va ser el tret de sortida de la meva -fins aleshores desconeguda i inimaginable- afició per córrer; i fins avui.
2008 ha estat per a mi “l’any de les Curses”. I haig d’agrair-li a l’Albert, en Pau, als Xavi’s, en Juan Carlos, en David i a la resta de la colla el que acollissin a aquest “iaio” en les seves corredisses dels divendres, en el bon ambient que hi ha entre setmana al Club i el poder fer “pinya” amb ells a les Curses, com un més...
Més de tres anys ja... cóm passa el temps, nanos !!!.
"...del monte baja silbando viento de poniente caliente y un agrio perfume a pastos, y turbio el torrente. Y una tórtola, cegada por un Sol que muerde, se pierde salpicando la mañana preñanada de verde. ¿ Podrán, aroma y canto, correr bajo el asfalto. Podrán jugar a amarse y acunarse ?. ¿ Podrán arena y limo volver a ser camino ?... (JMS-Arena y limo, 1974).
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario