... i quina plasticitat en el gest, quina tècnica. Xutava ell... i tots nosaltres.
Aquest blog, ja ho sabeu, no es ni “futbolero”, ni “culerot”… però amb l’allau d’emocions blaugranes, tantes i de tant seguides, no hi ha manera de parar-ho.
Com deia avui un diari, la voracitat del Barça es tanta que no ens deixa “regocijarnos” dels èxits, perquè ens en venen tants i tant seguits un rere l’altre, que gaire be no tenim ni temps de gaudir-ne un, que ja en tenim un altra a sobre... Desprès del Iniestazo d’ahir (tranquils, ja he recuperat avui a mitja tarda el meu ritme normal de pulsacions cardíaques) gaire be ni recordem la passada del dissabte al Bernabéu, fa només -literalment- 4 dies, i el impressionant i brutal 2-6... i d’aquí a no res, dimecres vinent, la Final de la Copa “del que te dije”... i al cap de quinze dies, la Final de la Champions League a Roma... i entre mig de tot això, haurem guanyat la Lliga...
Això “es un sin vivir”... però dels bons !!!.
I que duri !!!.
Avui, descans d’exercici físic ; si ja estès arreglada la zona SPA es més que possible que me’n anés a fer una sauneta i una llarga sessió de jacuzzi; però sembla que les obres es retrassen una mica més del previst; així que me’n aniré cap a casa, a llegir una estoneta després de veure el “Polònia”.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario