.
Està clar que “estic en ratxa”: no en surto d'una, que me'n foto en una altra:
-caiguda de la moto, amb trompada a cama i, sobre tot al peu,
-dolor/inflamació a la “cintilla iliotibial”,
-còlic nefrític
-“clavada” de l'esquena...
i tot en menys de dues setmanes. Després d'anar dimarts passat al traumata i de dir-me que lo del peu no era res (i jo me'l vaig creure, perquè ja gaire bé no em feia gens de mal) ahir al matí em va començar a tornar a fer mal el peu... i avui, ja ni us ho explico. En caminar i fer el gest de doblegar els dits del peu en fer el pas (en tenir el taló aixecat i doblegar els dits) veig les estrelles... El dolor és fort e intens, un pas rere l'altra... Veurem en què acaba tot això, perquè si no milloro o s'alleuja molt i molt el dolor, de la Human Race de Nike de dissabte, “nasti de plasti”...
Triatló de Barcelona d'ahir: resultats “estratosfèrics” dels runners del club, dels nostres “Tribanda”: en David va acabar en unes brutals 2 hores 12 minuts; l'Albert en 2 hores 17 i en Xavi (crec) que en 2 hores i vint-i-poc... Temps molt més que increïbles. Enhorabona a tots tres !.
I demà... Elton John in concert !!! (i, per tant, em perdo el partit de Champions a l'Estadi... li he deixat el carnet al Martín, el meu veí forofo argentí). Serà un concert totalment “en familia” perquè hi anem els quatre: la Marta i jo, a la graderia (com el dia del Rod Stewart), però les peques han agafat entrades “de pista”, per poder ballar i saltar... Em sento plenament “responsable/culpable” de que a les dues els hi agradi tant l'Elton John: les dues han crescut sentint-lo a tot hora (a casa, al cotxe, al ordinador...) i fins avui.
.
Està clar que “estic en ratxa”: no en surto d'una, que me'n foto en una altra:
-caiguda de la moto, amb trompada a cama i, sobre tot al peu,
-dolor/inflamació a la “cintilla iliotibial”,
-còlic nefrític
-“clavada” de l'esquena...
i tot en menys de dues setmanes. Després d'anar dimarts passat al traumata i de dir-me que lo del peu no era res (i jo me'l vaig creure, perquè ja gaire bé no em feia gens de mal) ahir al matí em va començar a tornar a fer mal el peu... i avui, ja ni us ho explico. En caminar i fer el gest de doblegar els dits del peu en fer el pas (en tenir el taló aixecat i doblegar els dits) veig les estrelles... El dolor és fort e intens, un pas rere l'altra... Veurem en què acaba tot això, perquè si no milloro o s'alleuja molt i molt el dolor, de la Human Race de Nike de dissabte, “nasti de plasti”...
Triatló de Barcelona d'ahir: resultats “estratosfèrics” dels runners del club, dels nostres “Tribanda”: en David va acabar en unes brutals 2 hores 12 minuts; l'Albert en 2 hores 17 i en Xavi (crec) que en 2 hores i vint-i-poc... Temps molt més que increïbles. Enhorabona a tots tres !.
I demà... Elton John in concert !!! (i, per tant, em perdo el partit de Champions a l'Estadi... li he deixat el carnet al Martín, el meu veí forofo argentí). Serà un concert totalment “en familia” perquè hi anem els quatre: la Marta i jo, a la graderia (com el dia del Rod Stewart), però les peques han agafat entrades “de pista”, per poder ballar i saltar... Em sento plenament “responsable/culpable” de que a les dues els hi agradi tant l'Elton John: les dues han crescut sentint-lo a tot hora (a casa, al cotxe, al ordinador...) i fins avui.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario