domingo, enero 3

ANY NOU…

… rutina nova. L’Albert m’ha dit un cop (bé, un no; la veritat és que m’ho ha dit mil cops…) que córrer en cinta està bé, però que "és sortint fora", pels carrers i camins, en pla, amb desnivells, amb baixades i pujades (més o menys pronunciades) quan és va aconseguint una millora. I això és el que he fet aquesta tarda: en lloc d’anar-me’n al Club, com faig moltes tardes de diumenge, he agafat al cotxe i me’n he anat -sol- a córrer per la Carretera de les Aigües. Però he calculat malament el temps i se m'ha fet fosc molt aviat, així que en arribar a la primera casa (la de “la teulada verda” a la foto) he tingut que girar cua si no volia tornar al cotxe “a cegues” (què és com gaire bé he anat els últims 200 ó 300 metres...). Sort, en el fons, que se m'ha fet fosc perquè estava realment fos (he degut fer uns quatre quilòmetres i escaig); la Cursa dels Nassos de dijous encara estava present a les meves cames pel que és veu (per cert, en Xavi Celma va acabar-la finalment en 37'56''... quina bèstia !!!).
I els meus isquiotibials de la cama esquerra ?. Doncs, cóm explicar-vos quina és la sensació ?. Seria quelcom semblant a com si se’m haguessin “escurçat”, com si fossin més curts que abans i em “tiressin”, apart de la molèstia i lleu dolor en sí. Suposo que aquesta sensació meva deu tenir alguna explicació o raonament mèdic però ja dic, els sento com si fossin més curts, com si se m'haguessin encongit i no pogués estirar del tot els muscles. No sé, ho comentaré amb en David si el veig dimarts al futbol (Barça-Sevilla, de "Copa del que te dije", a les deu del vespre de la nit de Reis).
I demà... a currar !!!.
.

1 comentario:

  1. Jo també vaig sortir a còrrer per la carretera de les aigües, doncs tot i que a aquestes hores hauria d'estar fent esquí nòrdic al peu del glaciar de l'Aneto, m'he hagut de quedar perquè el Pol fent skate s'ha trencat la clavícula, així que estic d'infermera.

    Per la carretera molt bones sensacions, hi havia força gent amb la samarreta lila que tan poc t'agrada, es veu que el lila està de moda i còrrer també!

    ResponderEliminar