miércoles, septiembre 1

ALBERTO: “ NI P’A TI, NI P’A MI ”…

.
No he fet la tirada en bici que pensava fer avui en arribar al club, ni tampoc no he fet els 8 quilòmetres corrent "a buen ritmo" que m’aconsellava de fer l’Alberto: el que finalment he fet ha estat pujar a la cinta i plantejar-me (així, "a bote pronto") una sèrie de 6 quilòmetres "in crescendo-decrescendo" bastant atípica:

1 quilòmetre a ritme 10,5 - 1 a 11 - 1 a 11,5 - 1 a 12 - 1 a 11 - 0,5 a 10 .... i, "como p'a chulo, yo", he acabat la sèrie amb un esprint final de 0,5 a... 15.
M’he tornat a trobar bé, encara que -com en "Puyi"- el soleu de les dues cames els tinc força carregats; no m’impedeix córrer, però és una molèstia del tipus "toca-collons/mosca cojonera" que fa que hi hagis d'estar pendent mentre corres. Però tot i així, si rés no canvia (i encara que no hi estic apuntat "oficialment" i, per tant, no tindré ni obsequis ni temps "oficial") diumenge correré amb l’Alberto la Mitja Marató de Sabadell, però amb tranquil·litat, "al meu ritme", sense pressions de cap tipus (espero que no foti gaire calor), amb l’únic objectiu d’anar afegint, acumulant, quilòmetres a les meves cames de cara a la Marató de Berlín de 3 setmanes després (que segons m'ha dit l'Albert, és temps suficient per a recuperar-me).
La cosa va bé... va bé.
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario