sábado, diciembre 31

AVUI FA QUATRE ANYS…

Cursa NASSOS 2007


… a aquesta mateixa hora, corria la meva primera cursa.
Quatre anys.
Va ser LA CURSA DELS NASSOS de 2007, els meus primers 10 quilòmetres corrent (literalment els primers perquè, ni entrenant, havia corregut mai abans aquesta distància). Mai li agrairé del tot a l’Albert que m’engresqués a córrer -quelcom que m'hacanviat la vida- complerts ja els 50.
Recordo aquella cursa perfectament, com si fos ahir.
Primer de tot, el neguit, l’emoció, els dubtes... la desconfiança en poder acabar-la. Per sort (...per a mi, és clar) l’Albert arrastrava la seva seriosa lesió del tendó rotuliá i no podia córrer gaire (només dir-vos que vaig acabar-la davant seu...) i em va poder acompanyar, corrent al meu costat, durant gaire bé els primers 9,5 quilòmetres marcant-me el ritme, no deixant que “m’embalés”... Ens varem distanciar faltant només uns 500 metres perquè a ell se li va deslligar la sabatilla i jo, sentint-ho molt, li vaig dir:
Les meves velles "Wilson"
Equipatge d'aquell dia...














- Albert, ho sento, però ara no puc parar-me, perquè si paro no torno a posar-me a córrer (a aquelles alçades de la meva primera cursa jo “anava fos”). La vaig acabar en uns -per a mi- esplèndids 54:22.
I parlant de sabatilles... collons amb les sabatilles amb les que vaig córrer aquella cursa !. Va ser amb les meves Wilson de tennis; ja us he dit que, fins aquella cursa, jo no havia corregut gaire bé gens, i pensava que -pel nivell que jo tenia- qualsevol sabatilla ja m’estava bé per córrer (què equivocat que estava aleshores !). Tampoc tenia desperdici el meu uniforme d’aquell primer dia: samarreta tècnica Asics... i pantalon-malla tècnic Asics llarg, ajustat, fins el turmell (...que no m’he tornar a posar mai més).
Després d’aquell 31 de desembre de 2007 ja ha estat un no parar (sobre tot al 2010, el meu gran any com a "runner"); he corregut:
-3 Maratons: Berlín 2010, Donosti 2010 i Barcelona 2011 (... tot i que, a la de Barcelona, ho vaig tenir que deixar-ho córrer al quilòmetre 30),
-10 Mitges Maratons,
-¾ de la Mitja Marató de Nova York (tot un espectacle... per lo inesperat),
-34 curses de 10 quilòmetres,
-4 cursesatípiques” (de 5 ó 7 quilòmetres).
 ... apart dels molt i molts quilòmetres d’entrenament corrent, ja sigui “indoor” al club o pels carrers i camins de Barcelona, Sant Julià, la Costa Brava, Madrid, Costa Rica, Nova York, Florència, Alacant, Mallorca... i és que, des de ja fa molt de temps, les meves sabatilles, la samarreta i els pantalons per córrer son el primer que poso a la maleta quan surto de viatge, ja sigui per feina o vacances.
He fet “la dels Nassos” del 2007, del 2008 i del 2009 (no vaig “putejar-li” el sopar de fi d’any de 2010 a Marta); aquest any, però, m’hi havia tornat a apuntar... però la bursitis al maluc provocada per l’accident de moto del 15 de desembre m’ho ha impedit. Però, l’any vinent hi torno ! (... i, amb una mica de sort, la samarreta no tornarà a ser "rosa" com la d'aquest any).
Repeteixo: mai li agrairé prou a l’Albert el haver-me obert els ulls al mon dels runners... perquè hi ha un Txabi d’abans i un de després d’aquell ja llunyà 31 de desembre de 2007 !.

viernes, diciembre 30

PER SORT...

 


... demà no hauré de córrer amb ella !.
Quarta visita al traumatòleg de la Mútua:
la bursitis, com les notes al cole de les meves peques, PA (progressa adequadament); però encara en tinc per uns deu dies perquè desaparegui del tot. Només haig de vigilar que no s’infecti, que és l’únic risc que corro... Sembla ser què és lo únic que "correré" durant els pròxims 15 dies...

Quin final d'any ! (d'un any, aquest 2011, ja de per sí "horribilis").
  

miércoles, diciembre 28

SI LES CAMES NO ES PODEN MOURE...



… a fer braços !.
I és que avui que he sortit d’hora, m’he arribat fins al club a fer una mica d’exercici de reforçament de braços. Ja feia molts dies que, per culpa de la bursitis, no fotia ni brot i m’estava engarrotant, encarcarant; i com que “no podia fer servir les cames” ni per córrer ni per d’altres exercicis: braços i abdominals.
La bursitis va reduint el seu diàmetre... però es va endurint (espero que sigui "normal"); a veure què en pensa el traumatòleg divendres quan hi vagi.

martes, diciembre 27

EL QUE TENIA QUE HAVER ESTAT…


… i, definitivament, no serà.
No, no podré córrer LA CURSA DELS NASSOS el proper dissabte dia 31 per la tarda, tot i que ja tinc fins i tot assignat per l’organització el dorsal (el 5411) i el “calaix” de sortida (el 5). La bursitis al maluc -segons el traumatòleg de la Mútua, al que he anat a veure avui- evoluciona bé, però encara en tinc per uns quants dies. De moment, divendres hi haig de tornar, a veure cóm segueix el tema, però ja m’ha dit que, de córrer dissabte, ni en broma. El que continuo fent son les sessions de recuperació del braç al Club.
El que tampoc podré estrenar dissabte serà el meu fantàstic Garmin Forerunner 405 CX que finalment “m’ha caigut” per Nadal.
Ara el que comença ja a “perillar” és la Mitja Marató de Sitges del 15 de gener. Encara que evolucioni bé de la bursitis i em desaparegui en -posem- uns 10 dies, hauré estat 17 dies sense córrer ni fer rés, i només en tindré 9 per intentar recuperar el bon ritme. Collons, ara que anava bé i ràpid !. Espero que, al menys, em toqui la panera de fi d’any de Can Mèlich... !.Sinó la Mitja Marató de Sitges sencera, el que sí crec que podré córrer serà la Cursa de 10 quilòmetres, que també fan conjuntament amb la Mitja Marató aquell mateix dia.
Quina putada l’accident ! ...amb les ganes que tenia d’enfilar les tres curses:
- Mitja Marató de Sitges (gener- Mitja Marató de Barcelona (febrer) - Marató de Barcelona (marçd’aquí al 25 de març !  Cal felicitar-se, però, de que l’accident no hagi estat res greu (encara que sí molt emprenyador i “trencador” de ritme).

sábado, diciembre 24

jueves, diciembre 22

"PARTE DE GUERRA" (2)


M'he llevat amb una novetat: "bursitis al maluc"; tooooma ya !.
Si ahir va aparèixer l’hematoma a la part externa de la cuixa, avui era una forta inflamació a la part frontolateral de la part alta del fèmur, que se m’ha despertat “abonyegada” (semblant a una “cartutxera” com la d'algunes dones) i amb una sensació, al tacte, semblant a com quan prems una bossa d’aigua calenta, en la que notes cóm el líquid es mou lenta i pesadament per dins. I com que teòricament avui començava les sessions de recuperació, he aprofitat per tornar a veure a la simpàtica traumatòloga de l'altre dia de la Mútua; diagnòstic immediat: bursitis.
A nivell de sessió de recuperació, el que he fet ha estat demanar-li al fisio que em digués quins eren els exercicis que tenia que fer, que ja me’ls faria jo pel meu compte al club, perquè -treballant com estic treballant, ja que no estic "de baixa"- és un autèntic “coñazo” el tenir que anar-me’n fins a la Mutua per fer-los; bàsicament, són els mateixos que ja vaig tenir que fer, fa uns 27 anys, quan l’altra “patacada”, també en moto. Plou sobre mullat.
Evidentment, i llegint després sobre “bursitis” a la xarxa (les possibles causes i, sobre tot, el cóm tractar-la) sembla clar que no va ser gaire bona idea el posar-me a córrer diumenge LA SANSI, només dos dies després de la “patacada”, ni el haver-ho tornat a fer dimarts. Així que, com ja bé deia ahir... a descansar fins ben bé després de Nadal (a veure si, amb la medicació i aplicant-m'hi gel, aconsegueixo que em baixi la inflamació i que el meu cos absorbeixi tot el líquid “estancat”... perquè sinó, m'hauran de punxar per treure-me'l, i no em fot gens de gràcia).

Perilla la Cursa dels Nassos !.

martes, diciembre 20

“PARTE DE GUERRA”

Després ja de 5 dies de la patacada amb la moto, “el parte” és el següent:
-L'hematoma a la part alta de la cuixa, zona inguinal, segueix creixent a marxes agegantades, però sense dolor.
-La molèstia al canell esquerra, no remet, però no emprenya gaire.
-La ferida-rascada a la cassoleta del genoll esquerra no hi ha manera de que es tanqui.
-El dolor a l'espatlla i al braç dret, no remet (és el que més m'emprenya)...
... i ha aparegut avui -per fi- un fort hematoma a la part externa de la cuixa.
I dic per fi perquè aquesta és la part del cos que, des del primer moment, m'ha fet mal per la caiguda... i no apareixia cap “senyal”.
És per això que aquest matí he anat a la Mútua perquè em donessin un cop d'ull; resultat: he de començar dijous 5 sessions de recuperació pel braç. A veure què tal.
Tot i amb això, me n'he anat a córrer aquest vespre. M'he “currat” a la cinta 4 quilòmetres corrent; 2,5 a 5:00 i un altre 1,5 a 4:26. I aquí ho he deixat, perquè sentia “pesada” la cama, com si estès “inflada”... i una mica sí que ho estava. Així que he decidit que... descans per uns dies, ben bé fins després de Nadal.

(C.Q.  1.407  159-631-776)

domingo, diciembre 18

NO PARES, SIGUE, SIGUE, NO PARES...


... i  ja  en  van ?     (cliqueu per veure els gols)

"LA SANSI" d'AVUI...


El paio del meu darrera, fixeu-vos-hi,... corria descalç !!! 
Amb una temperatura de 7 graus, un vent bufant relativament fort i fred, però en un matí molt solejat, m’he apropat amb la Marta fins a Viladecans per córrer “LA SANSI de LLORET”. També ens han acompanyat Olga i la menuda Inés (que, per cert, “ha fet podi” amb copa, mega ram de Chupa-chups i una enooorme caixa de jocs de pseudo-Lego).

En llevar-me no he notat molèsties de cap tipus, així que m’he reafirmat en la idea de córrer-la. El dolor a les costelles, a sota l’aixella, ja no hi era i la molèstia a l’espatlla era l’habitual; “el megamorao” a la part alta de la cuixa continuava “in crescendo” (a la foto, en arribar a casa després de la cursa, bastant més intens en extensió i color que en llevar-me al matí).
Bones sensacions durant la cursa, tot i que els primers 400 metres hem anat gaire bé caminant per la quantitat de gent que s’ha posat al davant... “per anar de passeig”.
Tot i que sempre dic, i compleixo, que s’ha de sortir amb samarreta de tirants -encara que això comporti passar fred els primers 300/400 metres- avui he trencat aquesta “norma no escrita” i he sortit amb la camiseta negra tèrmica que vaig dur a la marató de Donosti i, a sobre, la de tirants de Tribanda; evidentment, als 300 metres ja em sobrava la samarreta negre; i com que tenia les sabatilles al club, he tingut que córrer amb “les Asics berlineses”, que -com sempre- han respòs.
No em puc queixar del meu temps, tenint en compte les circumstàncies “d’embús” a la sortida: 23:55, a un promig de 4:47. Olga tampoc no ha anat del tot malament (26:48).
Ara, l'espatlla, em torna a emprenyar...
La propera: el 31 de desembre, La Cursa dels Nassos.

(C.Q.  1.403  158-631-772)

viernes, diciembre 16

QUAN TENS UN ACCIDENT…


Suposo que a tothom li passa el mateix però, quan tens un accident, passo i repasso les coses els moments previs al pata-pam !. I ahir no va ser d’altra manera.
D’entrada, no hauria d’haver anat a veure el concert de The Mamzelles, sinó anar-me’n cap a casa a ajudar pels preparatius del sopar d’aquesta nit.
... però hi vaig anar.
Hauria que haver-me menjat un bocata a La Granja, al costat del despatx, per fer temps fins l’hora del concert, i cap allà que me’n vaig anar.
... però era dijous i La Granja estava tancada.
Hauria d’haver anat directament cap el lloc del concert.
... però el número del carrer que tenia no era el correcte.
Hauria d’haver pogut fer un mos a la cafeteria a sota casa de l’Olga, al costat de la Razzmataz mentre esperava la confirmació de Marta.
... però la cafeteria estava tancada.
Hauria d’haver esperat a que Marta em confirmés el número exacte del carrer quan la vaig trucar.
... però vaig pujar a la moto i vaig “anar tirant”.
I, gràcies a tots aquest “però”... pata-pam ! al terra. I sense veure el concert (... i la “patacada” va ser a un 150 metres del local).
I penso, perquè li dones tantes voltes ?. T’ha passat perquè tenia que passar... no podies fer rés per canviar-ho. I el cert és que ahir em podia haver fet mal de veritat.
Ara només queda saber què va passar realment, perquè li dono voltes i més voltes al segons previs a l’accident... i tan sols recordo el sentir-me dir a mi mateix, cridant:
- ... però, què foooots !
en veure com se’m fotia a sobre el cotxe aquell i deixava la part dreta de la Triumph feta un "cromo" després de lliscar per terra durant 10 o 15 metres. 
Hi ha dos testimonis -de motoristes- que van declarar que se’m va fotre a sobre. Veurem.

martes, diciembre 13

RETORN A LA RUTINA DELS DIMARTS

En arribar avui al club he començat fent una bona sessió d’exercicis de reforçament de braços a les tres màquines habituals perquè, com deia aquell -no sé ben bé qui- “no tot és córrer”. Ahir ja vaig fer també una bona tanda d’abdominals perquè l’Albert em va convèncer de que ho necessitava per no tenir que forçar tant l’esquena al córrer, ara que he aconseguit fer-ho amb normalitat amb el troc ben dret; i avui, amb els exercicis de braços, el que he fet ha estat reforçar el terç superior, també necessari.
Ara que, havent-me posat avui les meves velles “Wilson de no córrer”, ja era tota una senyal premonitòria de que acabaria jugant a soft-ràquet, com així ha estat finalment.
Li he dit a Mercedes (que estava pedalejant per allà i que, per cert, ha millorat -i molt- el seu joc):
- Si quieres, jugamos un rato mientras no llega Susana (elles dues juguen juntes tots els dimarts); pero sólo dos sets, porque estoy baldado y con la espalda “crujía”. Hem acabat fent, però, el de sempre: jugant no 2, sinó 5 sets. El primer l’he perdut en el desempat (17-16); he guanyat, i bé, el segon i el tercer; li he deixat que juguéssim un quart set, per veure si empatàvem a dos... però no, l’he guanyat també. I allà semblava que la cosa s’acabava per avui; ha estat llavors quan m’ha dit:
- stima, porque sinó, ahora que estás “fundido”, te machacaba... Així que, picat pel comentari, hem anat a un innecessari cinquè set, també sense èxit per ella; resultat final 4-1, i un bon exercici de resistència per les meves cames (recordeu... no tot és córrer per poder córrer bé i millor).
Sembla que això serà tot per aquesta setmana, perquè les tardes de dimecres, dijous i divendres les tinc força "ocupades". Així que ja fins diumenge, a LA SANSI de Lloret (que, recordeu, es corre a Viladecans...), s’ha acabat l’exercici per aquesta setmana.

Per un dimarts i tretze no ha estat malament...

(C.Q.  1.398  157-631-767)

M-13

lunes, diciembre 12

I AVUI...


... 22 quilòmetres en bici.
És el primer cop que pujo a la bici al club i, en lloc de proposar-me fer quilòmetres, m'he proposat fer temps; i m'he posat a pedalejar durant una hora. I així, pedaleja que pedalejaràs, m'he cruspit aquest 22 quilòmetres en 61 minuts, i cremant 471 calories; si ho recordeu bé, ahir fent només 5 quilòmetres corrent, en vaig cremar 430... ni punt de comparació, doncs, la “cremada” fent una cosa o l'altra. Em repeteixo un cop més: si realment vols suar, si vols cremar calories... corre !.

(C.Q.  1.398  156-631-767)

domingo, diciembre 11

CURSA SERIADA DE 5


Com sempre (sense tenir-ne ni idea abans de pujar-me a la cinta vull dir) aquesta tarda al club he fet una sèrie de 5 quilòmetres, però diferent a les habituals. He arrancat amb un primer quilòmetre a 5:12, per encadenar després 3,5 quilòmetres a 4:48, per acabar la sèrie amb 500 metres a 4:16. Una bona cremada de 430 calories en 24:18 (m’ha sortit una bona mitja per quilòmetre de +/- 4:51). Una bona “sessió de tarda”, preparatòria de la “SANSI de Lloret” (que, “com és natural i no pot ser d’altra manera”, es correrà aquest proper diumenge a... Viladecans).

Ho he vist i sentit aquest matí a TV-3, gravat ahir a les escales de sortida del Bernabeu -abans fins i tot de que s’acabés el partit- en veu d’un soci del Madrid, dels de gorra-bufanda-mocador:
- Cristiano Ronaldo es bueno... para jugar contra el Villarreal y contra el Almería y todos estos; pero contra el Barça, “se caga”; por mí, se puede ir a la mierda !.
Si ell ho diu...  
(C.Q.  1.376  155-609-767)

Y NO HACE FALTA DISSIR MÁS NADA...

viernes, diciembre 9

TOT EN ORDRE…

Amb la obligada visita, ahir al matí a IKEA, va quedar resolt el tema dels plats trencats de dimecres al vespre. Col·locat -no sense dificultat- el nou suport, els nous plats ja descansen dins l’armari de la cuina (... però a partir d'ara els guardarem de 6 en 6 i en 6, i no de 12, en 12 i en 12 com abans, per si de cas).
Avui al matí, sessió de gimnàs, però “amb variant”: he retornat als exercicis de reforçament de braços i, sobre tot, de cames; en principi, amb això ja n’hi havia prou... però no me n’he pogut estar de córrer 3 quilòmetres en cinta (2,5 a 5:00 y 500 metres a 4:16) abans de fer la habitual sessió d’estiraments.
I a mig dia... mano a mano amb aquest peazo de “chuletón gallego”.





(C.Q.  1.371  154-609-762)

miércoles, diciembre 7

¿ VOLEU SABER ….

…. el soroll, acollonant, estrepitós, de pel·lícula, que fan els teus 36 plats de la vaixella quan van a parar, de cop, tots a terra quan es trenca el suport que els manté alineats dins del armari de la cuina ?
... doncs haver estat avui a casa cap els voltants de les nou i ho haguéssiu sabut !. Quin ensurt, redéu, quin daltabaix, quin soroll ! ...i quina destroça. Dos minuts abans i ens agafa a la Marta i/o a mi preparant el sopar just al davant i ens cauen a sobre.
Bé, fora d’això (... que no és poc) bona sortida la d’avui per córrer una estoneta, sortida que no estava prevista tot i ser dimecres, perquè l’Albert estava sol al fitness. En principi, m’he pujat a la cinta per fer sèries; he escalfat 500 metres a 6:00 i he continuat amb 500 metres a 4:26, uns altres 500 metres a 5:16 i, altra cop, uns 500 a 4:26. Quan portava aquest dos quilòmetres he vist pel mirall a la Maria i en “X” (no recordo altra cop el seu nom) llestos per sortir, o dubtant en si fer-ho o no. M’he baixat de la cinta i els he dit:
- va, som-hi, sortim !. M’han dit, però, que ells anirien al seu ritme, que jo anés tirant. I els he proposat una cosa: fer menys recorregut de lo habitual. I hem fet des del Club, pujant pel carrer Major, fins a la rotonda de prop de casa (abans d’arribar al cole alemany), passant per sota el pont, carrer de l’Església, Laureá Miró fins la benzinera... i altra cop fins el club. Ho hem fet en 23:30 i són uns 4.600 quilòmetres mal comptats. La veritat és que Maria i jo hem forçat una mica el ritme per sobre del nostre ritme habitual... però com que era un recorregut més curt !. Bones sensacions amb aquests 6,6 quilòmetres d’avui, entre cinta i carrer.
Pel davant quatre dies de festa, que encetarem demà de bon matí anant a IKEA per fer una compra d’urgència d’una vaixella de diari, perquè sinó, demà haurem de menjar amb les mans !.

(C.Q.  1.368  153-609-759)

EL PARTIT D'AHIR


No vaig poder anar ahir al Estadi a veure el partit de Champions. I només en vaig saber-ne el resultat en acabar de sopar amb uns amics canaris.
4-0 en un partit de Champions; potser, per sí sol, això no seria noticia. Però en veure avui els gols del partit, i veure qui els celebrava, m’ha recordat quan veia els partits de torneigs escolars, o d’equips juvenils; perquè, fixeu-vos bé, a les imatges, la “pinya d’adolescents” que celebra els gols... si fins i tot en Maxwell semblava un “iaio” al voltant de tanta canalla!.
Quin orgull pel club, per a tots nosaltres els culés, poder afrontar amb aquestes garanties, una eliminatòria de Champions League jugant amb:
Montoya, Bartra, Fontás, Dos Santos, Muniesa, Sergio Roberto, Riverola, Thiago, Cuenca, Rafinha i Deulofeu (“arropats” per en Pedro, en Pinto i en Maxwell).

Acollonant, apostoflant...

lunes, diciembre 5

MALEÏDA ESQUENA…!


Porto tot el dia “jurando en hebreo”... Cada cop que m’aixeco de la cadira veig els estels. Em costa Déu i ajuda recuperar la verticalitat de l’esquena sense deixar de tenir dolor, un intens dolor. És curiós, assegut no em fa mal (ni al despatx, ni al cotxe, ni anant en moto); però en aixecar-me... collons, quin mal fins que no porto una estona en posició ja totalment vertical !.
I com que ni caminant ni corrent em fa mal, ja em veig com en Forres Gump, corrent i corrent tot el dia sense parar d’una punta a l’altra del nostre país; i em refereixo “al nostre país”, el limítrofa amb l’Aragó, Andorra, França i la Catalunya sud (també coneguda com a Comunitat Valenciana).
He arribat al club justet, per fer unes “pedalades” a la bici (10 quilòmetres, avui amb la música del iPod a tota metxa) i uns bons estiraments, d’esquena sobre tot (of course).
Ahir, diumenge; i demà, altra cop festa: això és de boixos !. Com deia avui en el seu twitter en Risto Mejide: “Se avecinan tiempos difíciles, dice Rajoy justo antes de un puente de 9 días”.

Avui ja han quedat formalitzades les inscripcions per a la Cursa dels Nassos i per la Cursa de Sant Antoni. I si no em falla la memòria, amb aquestes dues ja estic inscrit a totes les curses que penso fer d’aquí a la Marató de Barcelona del mes de març (Sansi, Nassos, Mitja M. de Sitges, San Antoni, Mitja M. de Barcelona i la Marató de Barcelona).

(C.Q.  1361  152-609-752)

domingo, diciembre 4

SÈRIE CURTA… PERÒ RÀPIDA


Divendres, finalment, vaig aconseguir hora pel massatge a les cames amb la Lourdes; vaig arribar i dinar tot a corre cuita al club, em vaig dutxar, i a les quatre ja estava estirat “al potro de tortura”; valga dir que Lourdes, durant la sessió de massatge -mitja hora ben llarga- va merèixer rebre unes 4 o 5 pessigades la veritat... però la vaig “indultar”. I evidentment, després del massatge, res de córrer. I dissabte, descans, amb la “guinda” al vespre del 5-0 del  Barça al Llevant.
Fa una estona he arribat del club (una basa d’oli els diumenges per la tarda). Sense haver-m’ho plantejat, m’he trobat fent una sèrie curta, de 5 quilòmetres, però ràpida: 4 quilòmetres en tirades alternatives de 500 metres a 5:27 i 4:16, per acabar fent un darrer quilòmetre més intens: 250 metres també a 5:27 i els 750 finals a 4:16. Una bona suada, seguida d’una llarga sessió d’estiraments.

(C.Q.  1.351  151-599-752)   

L'ANDREA AL PLE DEL AJUNTAMENT...


Aquesta és la meva filla Andrea, periodista, el passat divendres parlant durant el Ple extraordinari del Ajuntament de L'Hospitalet.
Els seus companys de Televisió de L'H van escollir-la com a portaveu per fer-li arribar a l'alcaldessa les queixes dels treballadors, tant pel fons com per la forma escollida per tancar el canal de televisió local el proper 31 de desembre.
No li va tremolar la veu, ni es va arrugar gens, ni en el to ni en les mirades...

jueves, diciembre 1

TOCAT, PERÒ NO ENSORRAT…


Amb el sòleus encara ben carregats i adolorits (la Mitja Marató de Tarragona em segueix "passant factura") m’he pujat a la cinta “a provar a veure què...”. Resultat ? al cap de 3 quilòmetres he decidit parar i baixar perquè me’ls sentia sobrecarregats, i també "s'ha despertat" un dolor que feia molt de temps que no sentia:
aquell dolor muscular tan emprenyador a sobre de la tíbia; per dir-ho d’alguna manera: per davant del sòleus precisament, a l’alta banda del os.
Descans; necessito una mica, només una mica, de descans... i un massatge a les cames que intentaré fer-me demà a la tarda amb la Lourdes, al club; però estarà avisada: cada cop que em faci mal (hi ha cops que ha estat a punt fer-me saltar la llàgrima) li pessigaré el cul. Avisada està.

(C.Q.  1346  150-599-747)

lunes, noviembre 28

I DESPRÉS D’UNA MITJA MARATÓ...

.
... tocava jornada de “recuperació activa”.
Amb els quàdriceps “carregadets” i els sòleus ben “tocats”, he anat al club per estirar una mica les adolorides cames; m’he pujat a la bici i he fet 10 quilòmetres, acabant amb una llarga i molt necessària sessió d’estiraments (perquè ahir, “entre pitus i flautes” me’n vaig anar de Tarragona sense estirar bé...).
L’alegria per les bones sensacions d’ahir s’ha esmicolat avui, amb la confirmació d’una noticia que és veia venir, tot i que s’ha lluitat perquè no s’acabés produint:
El tancament de TV-L’H el proper 30 de desembre
Quedarà lliure, per tant, una excel·lent reportera polivalent (Llicenciada en Periodisme i en Humanitats; presenta, locuta, entrevista, edita, munta, crea...): jo, de vosaltres, no me la deixaria escapar.
Pregunteu-me, des de ja mateix, per ella !.

(C.Q.  1.343  149-599-744)

domingo, noviembre 27

FOTOS DE LA MITJA DE TARRAGONA...


Quilòmetre 4

Quilòmetre 16


Gaire bé al quilòmetre 21

LA MITJA MARATÓ DEL “… I SI ?”.


No... d’aquests ISI...DISI no.
Poc després de les set del matí enfilava amb el cotxe cap a Tarragona. També té collons fer 100 quilòmetres (... d’anada, i uns altres 100 de tornada) per córrer una Mitja Marató !; aquesta d’avui era ja la meva cursa número 50 des d’aquell ja llunyà 31 de desembre de 2007 quan l’Albert em va “enredar” per córrer la Cursa dels Nassos.
Poc abans d’arribar a Tarragona, per l’autopista m’han avançat "els Albertos" amb el seu cotxe i així hem arribat plegats a lloc. Avui, de “Tribandas” correríem aquesta Mitja l’Albert B. (l’E.T.; no, "el marciano" no, el “Esparreguenc Trotador” (está que se sale, el paio...), l’Albert Plans, en César i jo. En Xavi Celma i l’Esther s’han fet càrrec dels ànims i del reportatge fotogràfic (que no m’ha arribat encara a hores d’ara...).
Fotia fresqueta abans d’arrancar a córrer, però tot i així finalment ja ho hem fet només amb la samarreta Tribanda.
Sí César, sí, és dur fer-se fotos
amb en Plans al costat, t'entenem...
Primeres impressions: l’ ET está fort, molt fort, en Plans no s’ha trobat bé i ell diu que “ha petat” (ja voldria jo el seu temps de “petat”) i en César ha sortit amb un regust agredolç de la seva primera Mitja Marató.
Anem a pams; sortir, el que se’n diu sortir, hem sortit tots quatre plegats... però només durant uns 3 ó 4 segons; després ells han anat fent via a un ritme impensable per a mi. Jo, tot i que volia anar a 5:30/5:40 els primers 10 quilòmetres (...que després em passa el que em passa) he creuat els primers 10 en 50:48 (o sigui, a 5:01... ràpid, massa ràpid). Al avituallament dels 10 m’he parat 1 minut i mig clavat per prendre’m el gel i beure aigua. Després, he anat mantenint el ritme; he creuat el quilòmetre 12 en 1:01:10, havent constatat ja que no m’agraden els circuits (o els trams de circuit) d’anada i tornada, i menys si son llargs (2 quilòmetres, a la Rambla Nova, 2,5 al Passeig Marítim... i els pesadíííííssims 4,5 del “puto espigó” (el Dic de Llevant).
Al quilòmetre 14, al final del primer tram del Passeig Marítim, he fet un “give-me five” quan m’he creuat amb en César; m’ha semblat que anava bé.
Quan jo anava més o menys pel 16,5 (ja pel “puto espigó”) m’he creuat -ell ja de tornada- amb en Plans... caminant: anava “fotut”. A mi, que ja començava a anar justet, només em faltava veure això “per agafar ànims”. I, per acabar de rematar-ho, quan ja havia creuat el quilòmetre 17 he vist davant meu, també caminant, en César. En arribar al seu costat li he dit:
- No s’acaba mai aquest fill de puta d’espigó, eh ?.
En César "anava tocat", molt tocat, des del quilòmetre 8 (engonals i, una mica quàdriceps); sobre la marxa he pensat:
- Txabi, "si el deixes aquí" i tires milles, l’enfonses a la misèria, en veure com el “iaio” del equip l’atrapa i el deixa enrere...
Però, el que en el fons he pensat és en que “som un equip”, i això és el que compte en moments com aquest, així que li he dit:
- Va, som-hi César, txino-txano i anem tirant, no paris; ara descobriràs el famós “ritme de marató d’en Txabi”; va, anem fins al final del canvi de sentit d’aquest espigó dels collons -quilòmetre 18- i allà pararem 2 minutets.
I així ho hem fet. I després del 2 minuts d’aturada, hem arrancat a córrer una mica per sota de 6:00 durant els dos quilòmetres llargs de tornada “pel puto espigó”; hem fet abans una altra paradeta de mig minutet, i des d’allà i fins a meta del tirón, per acabar fent un temps final tots dos de 1:52:50
D’aquí el que deia jo en el tìtol de:  “Mitja Marató del ...I SI ?”
     - I si... jo no hagués parat el minut i mig al quilòmetre 10 ?
     - I si... jo no hagués parat aquests 2 minuts i mig amb en César ?.
Doncs, possiblement, hagués pogut parar avui el meu crono en uns fantàstics 1:48:50, que hagués estat MMP, rècord personal en Mitja Marató (que està en 1:50:04 a Granollers aquest any).
Però no vull enganyar-me: parar als 10 quilòmetres m’ha anat bé; i trobar-me “aturat” en César m’ha servit d’excusa per “aturar-me” jo també una estoneta; de no haver trobat en César potser hagués pogut aturar el crono en 1:50 llargs... potser; però la realitat és la que ha estat: jo ja anava justet, hem fet equip, i hem arribat plegats a meta.
He acabat content d'aquesta Mitja Marató, que no coneixia; cansadot, però content, orgullós. Organització genial, de 10.
Acabo d’arribar fa una estona del club, perquè després d’una breu i reparadora "siestecilla", me n’hi he anat per fer 10 minutets de sauna i 20 minutets de jacuzzi per estovar la musculatura de les cames. Demà ja farem “recuperació activa” a la bici...

sábado, noviembre 26

UNA, DEMÀ... (Tarragona)


... però la següent Mitja Marató que tinc previst córrer me l’han ajornat una setmana. Sí, perquè en principi la Mitja Marató de Sitges estava prevista pel 8 de gener... i veig que l’han passat al diumenge dia 15 ( ...una mica més de temps per poder rebaixar els quilos de més acumulats, amb tota seguretat, dels pantagruèlics àpats del Nadal). Fins dilluns no s'obren les inscripcions.
Així doncs, el meu panorama corredor d’aquí i fins a la Marató de Barcelona queda així (of the moment):
27 novembre  -  Mitja Marató Ciutat de Tarragona
18 desembre  -  “La Sansi de Lloret”, de només 5 km. (... que aquest any es corre, però, a Viladecans).
15 gener  -  Mitja Marató de Sitges (aquest any també hi afegeix la cursa de 10 quilòmetres).
22 gener  -  Cursa de Sant Antoni (la que, històricament i abans de decidir-me a córrer a Sitges, era la que “inaugurava” l’any).
26 febrer  -  Mitja Marató de Barcelona
25 març  -  MARATÓ de Barcelona, ja amb 55 “tacos” a les cames.
Per "problemes de calendari" (... i de forces, és clar) queda fora aquest l’any “La Mitja” per excel·lència, la de Granollers (la data és massa a prop de la Mitja de Barcelona).

viernes, noviembre 25

QUAN UN AMIC SE’N VA…

Fa una estona, revisant el meu perfil a Linked-In, m’ha aparegut entre els meus contactes el d’un company del despatx que ens va deixar fa molts pocs dies, molt jove, 31 anys. Apart de la sorpresa inicial en comprovar -cosa que jo desconeixia- que el dos varem néixer el mateix dia (... però jo 23 anys abans) m’ha vingut al cap un neguit:

què fer amb les dades d’aquells amics, companys, coneguts, que ens han deixat... ?
perquè els continuem tenint -a molts d'ells- al Outlook professional del despatx, a Hotmail, a GMail, a la Blackberry, a Facebook, a Twitter... i tenim -possiblement- el seu blog entre els nostres “Favoritos” a Internet.
Casualment, fins ahir al vespre vaig tenir guardada -en el registre de trucades de la meva Blackberry- la seva darrera trucada. Però no sé, se’m fa dur, estrany, “fer-lo desaparèixer” efectivament del tot, esborrar-lo.
No sé... ja hi pensaré demà; o no.

jueves, noviembre 24

INTERCANVI DE TARGETES


Acabo d’arribar d’una presentació al hotel Alexandra d’una empresa de “eventos” d’Andorra. L’objectiu, pels que presentaven, era el donar-se a conèixer i pels que hi anàvem convidats, aprofitar per fer contactes i bescanviar targetes professionals. Moltes vegades, hi ha gent que t’agafa la targeta i ni se la mira -perquè està parlant amb tu, i ja li estàs explicant qui ets i el que fas- i se la guarda directament a la butxaca.
Doncs això és el que ha fet aquell a qui, en lloc de la meva targeta... li he donat el tiquet del pàrquing !! I no vegis el mal de cap que m’ha donat l'error; primer, buscant-lo per totes les butxaques (de la jaqueta, la camisa, els pantalons...) i després quan he anat a buscar el cotxe i he hagut de “negociar” amb el del pàrquing perquè no em fes pagar una estància de 24 hores, havent-ne estat tan sols un parell.

(no, realment no m’ha passat això ; és una invenció novel·lada meva... el que sí és cert és que, a una noia del govern andorrà, sí que li he donat el tiquet del pàrquing en lloc de la meva targeta; però, per sort, ella sí que se l’ha mirat i ens en hem pogut adonar del lapsus a temps...).

Per cert, em foten figa els genolls, els dos... no, no és cap lesió: és l’edat !.

miércoles, noviembre 23

REPETINT SÈRIE


Avui, nit de Champions, he anat a “provar-me de forces” al club, de cara a la Mitja Marató de diumenge. I per fer-ho, he repetit la sèrie de dilluns, de 5 quilòmetres incrementant constantment el ritme; des dels 6:00 inicials a 5:27, i a 5:00 (1 quilòmetre de cada), per continuar durant 1,5 a 4:36 i rematant-ho amb uns 500 metres finals a 4:16.
Deia que avui era nit de Champions... nit en la que m’han programat, però, un sopar a fora de casa ! i qui ha pogut programar, per una nit com avui (Milan – Barça a San Siro) un sopar ?; doncs, està clar, un grup de dones que passen del futbol (això, o ens han volgut sotmetre -com han fet fa poc amb els bancs- a una prova de resistència per comprovar el nostre esperit de sacrifici...).

(C.Q.  1312  147-589-723)

lunes, noviembre 21

NO, NO i NO . . .

.
... al tancament de Televisió de L'Hospitalet !!!
(passa-ho...).

UNA SÈRIE “IN CRESCENDO”


Després de quatre dies “patejant-me Lisboa com un poseso” (i sense que us feu ni una mínima idea de lo molt que m’ha donat pel sac l’esquena, la meva punyetera i maleïda esquena) avui m’he apropat pel club per córrer una miqueta, perquè diumenge...
... habemus Mitja Marató!
Sí; perquè en un tres i no rés estaré corrent pels carrers de Tarragona per “batejar-me” en la seva Mitja Marató. Serà el proper diumenge, així que cal preparar-se, encara que sigui una miqueta; no puc fallar!.
He acabat fent una sèrie “in crescendo” de 5 quilòmetres:
1 a 6:00, 1 a 5:27, 1 a 5:00, 1,5 a 4:36... per acabar forçant el ritme, els darrers 500 metres, a 4:16 (una bona suada, amb 433 calories cremades en 25:37).
Demà haurem de fer quelcom de reforçament de cames i, possiblement, unes partides a soft-raquet.
Ja veurem...

domingo, noviembre 20

JA TORNO A SER AQUÍ...


Després de quatre intensos dies amb Marta per Lisboa ja torno a ser a casa, sense preses per arribar-hi en jornada electoral perquè ja vaig sortir dijous “amb els deures fets”.
Tot i que les sabatilles, la samarreta i els pantalons va ser el primer que vaig posar a la maleta, cap d'ells no ha fet aparició aquests quatre dies pels carrers de Lisboa (per tant, i pel que diuen els de la Nike local en el seu cartell, sembla ser que m'he perdut una molt bona experiència no havent sortit a córrer ...). Però que consti que em va faltar ben poc per sortir a córrer el mateix dijous quan vaig arribar.  I és que, en una plaça del Barrio Alto, hi havia una “fragoneta” dels de Nike, no només promocionant aquestes sabatilles, sinó que estaven allà per ser el punt de sortida d'una “Moon-running Nike”, és a adir, una Cursa Nocturna d'Orientació pels carrers de Lisboa; cursa individual, amb instruccions-pistes per anar completant el recorregut (d'hora-hora i mitja de durada); la punyeta va ser que la cursa arrancava a les 20,30 i eren ja passats tres quarts de vuit quan me'n vaig assabentar, i no tenia temps de tornar al hotel, canviar-me i arribar-me fins allà altra cop. Ara que, pensant-ho bé, si m'hi arribo a apuntar igual a hores d'ara -tres dies després- potser encara estaria donant voltes per Lisboa amb el paperet de les instruccions a les mans i més perdut que en Wally en qualsevol dels seus dibuixos.
Així que córrer, el que se'n diu córrer, no hem corregut gens; ara, caminar.... deu n'hi do !.
I és que Lisboa és ciutat per caminar-la.
Lisboa, una ciutat inimaginable sense els seus vells i tronats tramvies, amb les seves pujades i baixades per qualsevol de les seves “siete colinas”.
Lisboa, un lloc on -per poc- no se'm salten les llàgrimes en pagar per un cafè 60 cèntims d'euro (i, a sobre, un bon cafè); no recordo ni haver-ho fet ni en el mateix moment de l'entrada en vigor del euro !.
Lisboa, una ciutat acaronada per un riu enorme (el “Tejo”, que en diuen ells).
Lisboa, una ciutat amb quatre línies de metro que et porten arreu, amb un sistema de targetes de transport força més avançades que les de casa nostre.
Lisboa, una ciutat “de dolços” (pastisseries a dojo).
Lisboa, una ciutat de fort mestissatge, d'acolliment de gent de color -negres, però que moooolt negres- de les seves antigues colònies (és el “peatge” a abonar per un passat de navegants-viatgers-conqueridors-evangelitzadors-sotmetedors, com els passa als anglesos, i a nosaltres amb els sud-americans).
Lisboa, una ciutat que parla “un gallec tronat”... però que s'entén força.
Lisboa, una ciutat de la que no t'has de perdre el anar a menjar a “Ruca”, un bareto dels de les estovalles de paper, a la Rua Conceiçao, on et fotràs un bacallà a la brasa i unes gambes “al ajillo” com mai no els tornaràs a tastar.
Lisboa, una ciutat de la que he aconseguit sortir-ne sense escoltar -en viu i en directe- ni un sol “fado” (em deprimeixen).
Lisboa, una ciutat que somia amb en Messi, posant-lo (un cop i un altra) al costat d'en CR-7.
... Lisboa, una ciutat de gent amable; pro-merengue, però amable.