martes, enero 31

THE MAMZELLES: Avui sembla ser que sí…

Avui, aquest vespre, sembla ser que -per fi- podré anar a veure i escoltar a
El darrer cop que ho vaig intentar, el fatídic 15 de desembre passat, vaig anar per terra amb la moto, a menys de 300 metres del lloc on actuaven. Recordo que, del primer que vaig veure d’elles, vaig opinar:
- son... "dalinianes".
I és que només hi ha que escoltar-les i, sobre tot, veure-les.
I no, no son ximples (feu-me cas...).
I entre una cosa i l’altra, avui de córrer rés de rés...

lunes, enero 30

Estic fet un “torete” !


Sento repetir-me com l’any passat (o no, què collons, no ho sento gens ni mica):
- estic fet un “torete” ! (de gaire bé 55 “tacos”, però tot un “torete”).
Avui he anat a fer-me l’ecocardiograma i la prova d’esforç; i tot i que dimecres tinc hora amb la meva cardiòloga, el comentari dels dos metges d’avui ja ha estat:
- Molt bé, està tot molt bé… (l’un, després del ecocardiograma)
- Que què tal, dius ?; ja els agradaria a molts de 30 estar la meitat de bé que estàs tu amb els teus 55 ! (l’altra, després de la prova d’esforç).
Ara només cal esperar que la cardiòloga em comenti i corrobori aquests resultats positius.
I per celebrar-ho, tot i que avui al final he plegat tard, me n’he anat cap el club a fer uns bons 15 quilòmetres en bici (39:07) i una bona sessió d’estiraments. I mentre estirava -i veient en Per- he pres la ferma decisió de reincorporar, a la meva activitat dels dimarts, els exercicis de reforçament de cames a 5 de les màquines perquè -com diu l’Albert- “no tot és córrer”; i recordo perfectament que, pre-Berlín, vaig fer-ne molt sovint... i les meves cames ho van notar, ho van agrair.
Una noticia, ni bona ni dolenta: han canviat el recorregut de la Mitja Marató de Barcelona; ja no paujarem per Via Laietana ni baixarem per Les Rambles; per compensar-ho, farem una mica més de Gran Via (...de la moooolt ensopida Gran Via)  i més estona pel trist i gris Poble Nou. Per una banda, deixem de passar per llocs emblemàtics de la ciutat en ares de la seguretat, perquè ja en som més de 10.000 i Les Rambles son molt estretes -i tan a començament de cursa- com per poder-hi córrer sense perill de trompades i caigudes entre corredors; però per contra serà una mica més planera... encara que també més ensopida. No sé, ja veurem.
27 dies de compta enrere per la Mitja Marató, a partir d’avui.
(C.Q.  93  10-50-43)
.... això vol dir, pels que ja ho hagueu oblidat,
"Compta Quilòmetres":  93 quilòmetres fets en 10 dies d'activitat: 50 quilòmetres fets en bici i 43 corrent des de l'1 de gener (havent estat "parat" els primers 15 dies). 
L'any 2011 van ser 1.407  159-631-776 (havent estat "parat" els darrers 15 dies de desembre per la caiguda).

domingo, enero 29

Revisió pre-ITV

¿ Oi que quan el vostre cotxe té moooolts quilòmetres i heu de passar la  ITV el porteu abans a fer una revisió prèvia al vostre taller ?. Doncs després d’una setmana “en el dique seco”, i davant la prova d’esforç de demà (la meva ITV anual) això és el que jo he fet aquesta tarda al club: provar-me, “passar pel taller”. He estirat les cames fent 5 quilòmetres en bici i uns altres 5 corrent (4,5 a 6:00 i els darrers 0,5 a 5:00). Cap molèstia als sòleus... però sí que ha aparegut una (no sé cóm definir-la) molèstia al genoll dret, verge fins ara (sempre ha estat l’esquerra el que ha estat emprenyant). Vull creure que ha estat fruit de la inactivitat.
Aquest matí hem anat amb la Marta cap a la part del darrera de Collserola (La Floresta, Les Planes...) amb la idea de caminar una mica per allà; però, només sortir del cotxe, a la Marta “se li ha encongit el melic” del fred que fotia i hem donat mitja volta (estàvem a 2-3 graus, amb una mica de vent i un ambient força humit).
(C.Q.  78  9-35-43)

Ens han fet un "set"...


... així que, tocará patir !.

sábado, enero 28

Temps de pluja (... per fi)

"Qualsevol dia al capvespre, darrera de la finestra, sents el seu alè de tardor; dolç i trist és com un plor que el vent ens acosta i que truca a la porta. Ell seu a taula, el sents allí, no li cal dir una paraula per saber que ha arribat al fi el temps de pluja; temps d'estimar-se a mitja veu, de collir el que vàrem llençar a tot arreu; és el temps de pluja... de tornar a buidar l'armari mentre els fulls del calendari van caient sense fer soroll, d'oblidar la barca al moll, quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada... aprop del foc, per a tots dos hi ha lloc"

(J.M.Serrat, "Temps de pluja" - 1970)

viernes, enero 27

Em toca la ITV anual


Setmaneta de repòs; després del “parón post-caiguda” durant un mes i de reprendre l’activitat -sense haver entrenat gens- en els 10 quilòmetres a Sitges i els 10 a Sant Antoni, els sòleus van “grinyolar”; així que m’ha anat de conya aquesta setmana de no fer res. I dilluns, no ho recordava, em toca passar la  ITV : fer-me la prova d’esforç i el eco-cardiograma anual.
Primer de tot, perquè per davant immediat tinc la Mitja Marató de Barcelona i, en un parell de mesos, la Marató de Barcelona. Veurem què tal surten dilluns les proves després d’una setmana “parat”; crec que el millor serà sortir a estirar una mica les cames demà o diumenge.
Però per sobre de tot, cal fer-ho per precaució, per prevenció: amb això no si juga. A partir d’ara també m’acostumaré a sortir a córrer amb la cinta del pulsòmetre al pit, per poder anar veient -en acabar- cóm evoluciono als esforços, ja sigui en cursa o entrenant (pel carrer). Ja, de normal, les meves pulsacions en repòs son bastant altes (85-90) però tampoc “se’m disparen tant” quan corro o faig un esforç: ara podré, sinó controlar-ho, sí saber la evolució, la meva resposta davant l’exercici.

miércoles, enero 25

I HAVE A NEW FRIEND…


Doncs sí; fent repòs (no corrent) i, sobre tot, amb l’ajuda d’aquest nou amic meu (Voltarén Emulgel) les molèsties, punxades, dolor i incomoditat en els sòleus (l’esquerra sobre tot) sembla ser que han desaparegut. Els vells temps del “cocktail explosiu de Normulén-Myolastan” han passat a millor vida (el meu estómac m’ho agrairà). I dic que sembla que han desaparegut les molèsties perquè, en el dia a dia -sense córrer- no tinc cap tipus de molèstia: ni caminant, ni pujant escales, ni baixant-les... veurem què passa el diumenge si es que finalment surto a córrer per Collserola. I millor que sigui així, que s’hagi solucionat el problema, perquè el panorama més proper és bàsicament d’entrenament, ja que fins el 19 de febrer no hi ha la cursa de Badalona, que serà una cursa de “preparació final” de cara a la Mitja Marató de Barcelona del diumenge següent.
Estem a menys de dues hores de començar el partit de tornada de la Copa del seu rei contra els merengones. Sé, perfectament, el que és mereixen: una “rebolcada històrica” d’aquelles que fan tan mal, de les que després costa aixecar el cap i que marquen un rumb a la deriva... (ja no dic “una maneta”, però perquè no ?). Però jo, com si fos un caçador -que no ho soc- li tinc molt de respecte a un “porc senglar ferit” (en aquest cas, més porc que senglar) com és ara mateix el Real Madrid: els hi hem fotut tantes perdigonades i tant seguides i en tant poc temps, que sortiran “rabiosos”. Déu vulgui que ningú no prengui mal avui, perquè aquest és un d’aquells partits en que pot passar absolutament de tot.
La meva aposta ? (realment, el meu desig): 3-1... tot i que seria preferible un 4-0 (per deixar les coses ben clares... i per acabar d’ensorrar-los, és clar).
Apa, a sopar una miqueta i a fer temps fins l’hora de marxar cap al Camp Nou.
Gran nit la que ens espera avui, n'estic segur!.

lunes, enero 23

TOCAT…


Amb gens de cansament per la cursa d’ahir, avui m’he plantat al club per fer l’habitual “jornada de recuperació activa post cursa”. Han estat 10 quilòmetres en bici en 26:00. El que no he pogut fer és córrer perquè la punxada al soleu esquerra continua ben present i dolorosa; crec que hi ha quelcom "tocat, esberlat", hi ha quelcom que no va a les fibres -possiblement una mini-micro-ruptura de fibres- perquè em fa mal al córrer (i en baixar escales). Tal com tinc plantejada la setmana, em tocarà descansar i m’anirà be: dimarts intentaré jugar una estona a soft-ràquet (depèn de cóm respongui la cama); dimecres hi ha mega-partit de Copa del seu rei al Estadi i no hi aniré ( ...al club vull dir, és clar); dijous estic a Andorra tot el dia; i divendres i dissabte faré repòs, a veure si la cosa s’alleuja i puc sortir a córrer per Collcerola diumenge.
Tema Pepe: “de fora vindran que la baieta per la cara et passaran i t’avergonyiran i quedaràs ben retratat”: perquè després de gaire bé una setmana de la “Pepada”, ningú ha mogut ni un dit davant d’unes imatges que han vist un i mil cops tot el món; ahir, en canvi, un jugador del Manchester City, Mario Balotelli,va trepitjar a un jugador caigut al terra  (veure imatges al enllaç)  i no han passat ni 24 hores i ja han actuat d’ofici (s’estima que li cauran entre 4 i 5 partits). El nostre “Juez único” encara s’està pensant si actuar o no... a què espera ?. És patètic !.   

(C.Q.  68  8-30-38)

domingo, enero 22

ANY DEL CRANC ?


Algú de vosaltres sap si aquest 2012 és l’any del “cranc” segons el calendari xinés ?. Perquè sinó no puc entendre aquest “anar enrere” en els meus temps en curses de 10 quilòmetres (tret del “parón” per l’accident). Collons, si fins i tot he tornat “a lo puto cinc”!.
Avui, com estava previst, Cursa de Sant Antoni que és -tradicionalment- la primera de l’any i -tradicionalment també- la que és corre en la setmana més freda de l’any. Doncs bé, ni ha estat la primera (ja vaig córrer a Sitges la setmana passada), ni molt menys hem corregut amb fred: durant la cursa, sol, molt de sol i uns 12-15 graus (que no està gens malament per ser “la setmana més freda del any”. He tornat a encertar corrent amb la samarreta Tribanda de tirants.
De la colla, avui corríem en Per i la Belén, en Tomás i l’Anna V, en Xavi i l’Esther... i jo; avui no he tingut problemes amb el meu “súper-mega-Garmin-quehofatot” com tampoc no he tingut problemes per aparcar al costat mateix de la línea de sortida (i així poder “anar tapats” fins el mateix moment de la sortida i també poder tenir els estris “a ma” en acabar la cursa, cosa que s'agraeix amb la "suada" que portes a sobre).
No m’he trobat ni bé ni malament (però què llarg i pesat se’m fot el carrer Sepúlveda!) ... però a partir del quilòmetre 5 la punxada al soleu esquerre ja no m’ha abandonat en tota la cursa. A sobre, l’avituallament l’han ficat al ben mig de la corba i a un sol dels costats i -com que jo anava “per fora”- no he pogut agafar aigua, just abans de començar la pujada pel Paral·lel.
"Coche escoba"...
Total, que segons el meu “super-mega-Garmin-quehofatot”, he fet 10,135 quilòmetres (al Tomás el seu li ha marcat uns 10,400 i en Xavi uns 10,500 i pico... aquí no hi ha qui s’aclareixi) en un temps “de puto cinc” de 50:50 (4:59 de promig en els 10 quilòmetres).
Bona matinal corredora...  tot i que hauré de fer-me mirar “lo del soleu” perquè ja és en excés reiteratiu el tema.
(*) Els temps de la colla, avui:
Xavi: 39:14   Per: 42:17   Tomás: 46:02   Esther: 49:10   Txabi: 50:50   Belén: 55:41   Ana: 59:30

(C.Q.  58  7-20-38)

sábado, enero 21

jueves, enero 19

QUI NECESSITA DAVANTERS...


... per jugar contra aquest Madrid ?. Si fins i tot els hi posem en Pinto de porter !.
Però és que ni així...

 
Ahir, abans de gaudir dels espectacle, vaig córrer una miqueta a la cinta, per tal de provar-me els sòleus i els bessons. Van ser només 5 quilòmetres en uns poc més de 25 minutets, cremant 432 calories i fent-los: 3 a 5:27, 1 a 4:48 i 1 final a 4:36. Estiraments, dutxa, cafeteria del club palplantat sopant davant de la tele i... Força Barça !!.
Avui, descans. Ni córrer, ni bici.
Per cert, espectacular la meva mega-predicció feta ahir -en vivo y en directo- al meu Facebook, minut a minut durant el partit; què dic el partit: durant el nou l’espectacle (...i ja en van):

- Tranquils... Això acaba 1-2  (després que marqués el Madrid)
- Ho veieu ? Això va bé (després de marcar en Puyi)
- Ho veieu ?  1-2 !!!  (després de marcar Abidal)
- Soc o no soc un geni ?  (...un cop ja acabat el partit, en un auto-homenatge que em vaig fer com a “vident privilegiat”).
Vosaltres, si fóssiu en Mourinho... què ?.

(C.Q.  48  6-20-28)

martes, enero 17

PEDALEJANT

Ahir, en sortir de la feina al vespre, vaig agafar un “colocón d’aúpa”. Crec -és més, n’estic convençut- que va ser per efecte de l’aire calent del cotxe; el cas és que vaig arribar a casa ben tocat, amb un mal de cap com feia temps no recordava; per tant, i tenint també en compta les molèsties als sòleus, no vaig anar pel Club a fer la meva ja habitual “recuperació activa post cursa”.
Avui, passat ja el “colocón” i alleugerides les molèsties -que no desaparegudes- sí que he anat pel Club, però no a córrer (entre d’altres coses, perquè tenia les sabatilles, les meves Brooks, a casa) sinó a fer 10 quilòmetres en bici a bon ritme i amb una bona resistència de pedals durant 25 minuts. He rematat la sessió amb una bona tanda d’estiraments.
Demà no pensava anar-hi; però en sortir aquest vespre he vist que la cafeteria tancarà a mitja nit, per poder sopar veient el partit d’anada de la Copa del seu rei amb el Madrizz. Així que, en lloc d’escoltar-lo per ràdio a casa, possiblement el veuré per tele al Club.
(C.Q.  43  5-20-23)

domingo, enero 15

UNA TEMPTACIÓ MASSA GRAN

En les meves condicions de preparació física actual post-caiguda (només havia corregut 12,5 quilòmetres en el darrers 30 dies) era una temptació massa gran, acabada la primera de les dues voltes a fer al circuit, decidir si giraves a l’esquerra (i completar només el Quart de Marató) o si giraves a la dreta i enfilaves una segona volta, completant així la Mitja Marató. I és clar, he sucumbit a la temptació: he girat a l’esquerra i ho he deixat estar correguts 10,548 quilòmetres (abans de començar, com és pot veure a la foto, ja no ho volia ni veure...).
¿ Podria haver corregut aquesta segona volta i haver completat la Mitja Marató ? Possiblement sí, però “arrastrant-me” penosament com a mínim durant els darrers 3 ó 4 quilòmetres... i no hi he vist cap necessitat, sobre tot perquè -des del quilòmetre 3- els sòleus m’han estat tocant el que no sona; primer l’esquerra i, gelós que és ell, després també el dret. I ara mateix, els tinc tots dos força adolorits, engarrotats.
La cursa ha estat bé. Un bon dia per córrer; bona decisió la de passar fred durant els minuts previs a la sortida i durant els primers 400 metres i haver sortit amb la samarreta Tribanda de tirants. No ha fet gaire vent i el recorregut -excepte el llarg tram de pujada per l’antiga carretera general cap a Vilanova- força pla. Poca gent a les voreres, si exceptuem a dins del poble, al Sitges antic.
No tinc ni idea del temps que he fet: avui estrenava el meu flamant Garmin Forerunner 405 CX i no sé què collons he fet en arribar al avituallament dels 5 quilòmetres que m’ha sortit no sé què a la pantalla i no sé què he tocat després... total, que no he pogut anar controlant el temps. Anem bé !.
Pel que fa als companys, en Jordi ha dit al quilòmetre 14 que ja n’hi havia prou (però tot i així he quedat satisfet de cóm ha corregut); l’Albert anava tocat dels sòleus (tot i així ha “fregat” el 1:30:00) i en Xavi ha quedat per sota de 1:30:00. A Olga, que ha fet "el quart de marató", se li ha fet una mica “cuesta arriba” el tram cara amunt de la carretera i ha arribat una mica per sobre dels seus temps habituals. Però entrant a meta amb un somriure d’orella a orella, com sempre.
Ara el que toca és recuperar els sòleus aviat, que diumenge “toca San Antoni”; després vindrà una llarga temporada sense competir (fins a la Mitja Marató de Barcelona del 26 de febrer).
Apa, a berenar-sopar, que d’aquí a una estona ens espera el Real Betis Balompié al Camp Nou (no us cregueu que no em fa mandra, no...).

(C.Q.  33  4-10-23)

sábado, enero 14

TÍTOLS DIFERENTS...

El títol, en versió anglesa...
...  i espero que diferent pel·lícula. A veure què tal la versió d’aquests yankees. A la versió europea em va encantar l'actriu Naomí Rapace com a Lisbeth (la vaig imaginar exactament així quan llegia el llibre); en canvi em va semblar un “pell bullit” l’actor que interpretava el paper de Mikael Blomkvist; en Daniel Craig li passarà per sobre de totes totes... i haurem de veure què tal la nova Lisbeth (Rooney Mara).
Aquesta tarda, en sortiré de dubtes...

 

viernes, enero 13

JA TINC ASSIGNAT DORSAL


És el  431; ara només falta per veure si diumenge completo només una volta al circuit (i, per tant, corro només 10 quilòmetres) o dues voltes (completant la Mitja Marató); tot dependrà de cóm em trobi, de si fa vent, de si no fa molt fred... però sobre tot, i com sempre, de les sensacions que tingui diumenge al matí quan hi arribi; un matí en que -com diu en Guardiola- ens haurem de llevar ben d'hora ben d'hora per anar a recollir el dorsal i els obsequis (la cursa arranca a un quart d'onze).
Que jo recordi, a la Mitja ens hi hem apuntat l'Albert, en Riera, en Xavi i jo. Olga correrá la cursa de 10 quilòmetres (una volta al circuit).
A veure què tal.

jueves, enero 12

MARATHON


Miquel Molina, avui, a LA VANGUARDIA

No es una mala noticia para la familia y los allegados del corredor: según un estudio de la Escuela de Medicina de Harvard, los paros cardiacos registrados durante los últimos diez años se habrían evitado con un chequeo previo a la carrera.
Mensaje: se puede correr un maratón, o un medio maratón, con garantías relativas de superviviencia.
En todo caso, insistimos, es una noticia tranquilizadora para el entorno del corredor. A éste, la verdad, le dará igual saber si su afición es más o menos peligrosa. El maratoniano ya asume que esta prueba comporta riesgos; es consciente de que somete su cuerpo a una tensión puntualmente sobrehumana. Siempre hay algo que falla cuando el organismo supera los 30 kilómetros de marcha y se le pide un esfuerzo adicional. Por suerte, y como confirma el estudio, las crisis cardiovasculares son poco relevantes a nivel estadístico, pero el estrés que padecen las articulaciones, la musculatura, la piel en contacto con prendas (que pueden llegar a rozar más de 40.000 veces la misma parte del cuerpo) forman parte del encanto inconfesable de los 42,195 kilómetros.
Porque el maratón se ha convertido en una de las únicas aventuras posibles en un mundo sin aventuras. En una era en la que basta un solo clic para viajar desde casa hasta el último milímetro cuadrado del planeta; cuando llegar al Everest, el Polo Norte, las selvas de Borneo o –pronto– los cráteres de Marte es cuestión de dinero, la aventura deviene, necesariamente, viaje interior. Un viaje, en el caso de las carreras de larga distancia, hasta los límites físicos de nuestra experiencia vital, pero también hasta los confines de la constancia (hay que entrenar regularmente varios meses para completar una maratón con dignidad) y el sacrificio.
Por fortuna, la familia maratonista ha alcanzado una experiencia que evita daños mayores: son ya historia aquellas primeras maratones barcelonesas de los años ochenta, con las aceras sembradas de corredores fundidos, cuando no era inusual tener que correr esquivando vómitos.
Pero al maratoniano nunca le asustará el riesgo. Seguirá imponiéndose unos insensatos tiempos de paso para acabar estrellándose contra el muro psicológico de los 30 kilómetros. El reto vale la pena: quien ha corrido maratones sabe que no hay una sensación más dulce que la de superar ese terrorífico muro sin hundirse, saboreando la certeza de que podrá llegar hasta la meta sin tener que aminorar el ritmo.
Eso sí, a la vista de las conclusiones de este estudio, ya no hay excusa para saltarse los chequeos cardíacos. Aunque sea por la familia.

miércoles, enero 11

AVUI SÍ; AVUI 10…


Sí, 10 quilòmetres... però en bici.
Tot i que els quàdriceps continuaven “grinyolant-me” (fruit de la inactivitat durant 21 llargs dies i com a conseqüència dels 12 quilòmetres correguts entre dilluns i dimarts), he pensat que millor que no “es refredessin” les cames, que després tot va a pitjor; així que córrer, no, però sí una bona pedalada. 28 minutets exactes, amb el iPod a todo trapo a les orelles i pedaleja que pedalejaràs fins a completar aquests 10 quilòmetres; una bona i llarga sessió d’estiraments, a la dutxa i cap a casa. I demà, descans.

(C.Q.  22,5  3-10-12,5) 

martes, enero 10

CÓRRER AMB EL CAP...


No ha pogut ser...
... (no literalment, és clar) en lloc de córrer amb el cor és el que et permet parar quan cal fer-ho. I això és el que he fet avui al club.
Inicialment el pla d'avui era córrer 10 quilòmetres, després dels 5 que vaig córrer ahir. I amb aquest ànim he pujat a la cinta; m'he posat a ritme 5:27 i... a córrer !. Però els quàdriceps m'han estat “grinyolant” tot el dia, una espècie de “despertar de les agulletes” que ja feia temps que no sentia.
He corregut durant 7 quilòmetres a 5:27 per acabar accelerant el ritme durant els 500 metres finals a 5:00 (p'a chulo, yo!). 

Total, que he acabat corrent només 7,5 quilòmetres -en lloc dels 10 previstos- durant 40:50 i fent una bona cremada de 656 calories, que tampoc està gens malament “post-àpats nadalencs”.
Ara mateix, el adoloriment que tinc en els quàdriceps és molt i molt semblant al que sentia en acabar les meves primeres curses allà l'any 2008, quan corria... però no entrenava.
Visto lo visto, hi haurà canvi de plans per aquesta setmana: demà no correré; i dijous... ja ho veurem. El que sí és segur és que diumenge, de córrer la Mitja Marató a Sitges, ná de ná; correré la cursa de 10 quilòmetres i m'ho prendré com un “entrenament amb companyia”.

(C.Q.  12,5   2-0-12,5)

lunes, enero 9

RETROBAMENT


Avui, al club, ha estat una “jornada de retrobament”. El retrobament de les meves cames i dels meus peus amb las meves estimades Brooks... i la cinta per córrer. Després de 20 llargs dies sense poder córrer ni un sol metre, avui -després de que el meu traumatòleg ja m'ha donat l'alta- he pogut tornar a córrer:

5 quilòmetres, “in crescendo”, durant 27:30 i cremant unes bones 436 calories, fent-ne 1 a 6:00, 1 a 5:42, 1 a 5:27, 1 a 5:12 i el darrer a 5:00 (perquè tampoc era qüestió de forçar la màquina el primer dia)

... però acabant “tocadet” després de tants dies sense córrer, sobre tot amb sobrecàrrega als quàdriceps. Perquè què voleu que us digui: a la meva edat, “parar” durant tants dies és un bon pal.
Recordo ara les bones sensacions viscudes durant la Mitja Marató de Tarragona; estava, em trobava, en un bon nivell de forma, havia començat la temporada molt bé, me les prometia molt felices... i va i em foten pel terra amb la moto. I ara, com el Barça a la Lliga, “em toca remuntar”. Per sort, tot i aquest “parón” forçat -i tenint pel mig, a sobre, tots els àpats nadalencs- he aconseguit no engreixar-me ni 100 grams !. Olé, Txabi !.
El pla d'aquesta setmana continua sent el mateix que vaig decidir ahir: córrer avui 5 quilòmetres, demà uns altres 10, dimecres 5 i dijous altra cop 5: o sigui, fer 25 quilòmetres de preparació post-trompada: primer per tractar de recuperar el més aviat possible la forma, i després, per arribar en les millors condicions possibles a la Mitja Marató de Sitges de diumenge (que, estic gaire bé segur, no completaré).

Continuarà...

domingo, enero 8

CANVIS EN EL CALENDARI


Deixada ja enrere des de divendres la punyetera bursitis al maluc (demà dilluns ho confirmarà la traumatòloga) he afegit una prova en el calendari de curses previst, ja que -amb tota seguretat- no podré completar la Mitja Marató de Sitges del proper diumenge. Així, entre aquesta Mitja de Sitges -15 de gener- i la Mitja Marató de Barcelona -26 de febrer- m'he “intercalat” la
1ª BDN Running
una primera cursa urbana de 10 quilòmetres que és correrà a Badalona el dia 19 de febrer. Serà una bona preparació per a la Mitja Marató de BCN que correré el diumenge següent. Abans però, el 22 de gener, “La Cursa de Sant Antoni”.
Déu n’hi do cóm m’ha trastocat els plans de curses la punyetera caiguda !. De moment, aquests propers dilluns, dimarts, dimecres i dijous hauré de córrer 5, 10, 5 i 5 quilòmetres per tal de no fer massa el ridícul a Sitges diumenge.
I aquesta nit... derbi a “pericolandia”, a Cornellà-El Prat. Per anar bé, hauria d’acabar -a tres quarts de dotze de la nit !- amb un 0-3.

martes, enero 3

NO ÉS TRACTA DE GUANYAR



És trepidant aquest vídeo...
La bursitis al maluc evoluciona correctament; tres o quatre dies més i ja podré tornar a córrer.