miércoles, febrero 29

Continuo pedalant...


He pujat avui a la cinta amb la intenció de córrer una miqueta… però la contractura a l’esquena m’emprenyava força, així que ho he deixat estar i m’he posat a pedalar altra cop; menys de mitja horeta per fer els ja 10 quilòmetres habituals. Estiraments, dutxa i cap a casa.
(els sòleus continuen donant-me pel sac, tres dies després de la Mitja... no és gaire normal... excepte per l’edat !).

lunes, febrero 27

Arribant diumenge a meta...

.
Entrant, a partir dels 30" de vídeo...

CorriendoVoy.com Videos de Media Maratón de Barcelona [Barcelona]
.

I avui, un altra Mitja Marató…

 
 
 … però aquest cop la he fet en bici: he pedalejat, al club, uns altres 21,097 quilòmetres en 52:42 minuts. La mateixa distància que ahir vaig fer corrent en 1:55:38, avui l’he fet, en bici, en uns 63 minuts menys !.
Sembla ser que tinc company per tornar a córrer per Barcelona el proper 25 de març: en Jorge Marín. I és que, en preguntar-me avui si ahir havia corregut la Mitja, i dir-li que sí i el temps que havia fet, ha estat quan m’ha dit, de sobte:
-Un dia haig de córrer una Mitja amb tu... I és quan li he dit: -Doncs ho tens fàcil i ben a prop: jo faré Mitja Marató dins de la Marató de Barcelona.
Així doncs, sembla que aquest cop no la faré sol com fa dos anys.
Comença un altre compte enrere... 27
(C.Q.  222  22-126-96)

Tres obres d'art :


El "David" de Miguel Ángel, la "Mona Lisa", de Leonardo de Vinci i ...

Els que heu jugat a futbol sabreu valorar-ho, per sobre de la seva immensa plasticitat i de la seva extrema dificultat: és que, a sobre, ho fa a "cama canviada", és a dir, des de l'esquerra i amb l'esquerra;  cóm collons s'ho va fer per donar-li l'efecte diabòlicament parabòlic que li dona ? (no us canseu de veure'l en aquest vídeo)

Miguel Àngel, Leonardo da Vinci, Messi... quina colla de genis !.

domingo, febrero 26

Pues va a ser que no…

Doncs no, no he acabat la Mitja Marató de Barcelona per sota de 1:50 i, ni molt menys, per sota de 1:49; és més: de les 10 Mitges Maratons que he corregut fins ara -des de aquella primera del Maresme del març del 2009- la d’avui ha estat la meva 9ª pitjor marca, només “superada” per la de Sabadell de 2011. He acabat en un temps oficial de 1:55:38. (visionar Garmin). Té collons la cosa: l’any en que ja en faig 55 (d’aquí a 20 dies) puja el 55 “al casillero”; espero que no sigui un presagi del que m’espera d’aquí en endavant: l’any que ve, fer-ne 1:56, el següent, 1:57...  i així successivament.
Tot i així, bones sensacions les d’avui (tot i la calor que ha fotut des del primer quilòmetre); els quatre primers quilòmetres fregant la mitja del 4:55 i, fins el 10, cap per sobre de 5:30; del 10 al 14 fregant tots -per dalt i per baix- el 5:30. En arribar al avituallament del quilòmetre 15 he decidit parar per beure “a consciència” (he perdut un minut exacte, però la meva hidratació corporal m'ho ha agraït). Al quilòmetre 16 m’ha avançat "la llebre del 1:50" i, poc a poc, la he vist anar allunyant-se (però jo, “a lo mío”, intentant mantenir el meu ritme, sense baixar la guàrdia). Els 18,19 i 20 han anat fregant el 5:50 i m’he deixat anar -cansat com estava- del quilòmetre 20 al 21, per tal de poder fer una entrada “digne”, sense arrossegar-me fins a meta.
I com li ha anat a la resta dels Tribanda ?; doncs, força bé:
En Riera, "a lo suyo", 1:21:44; en David Gallego, "que no entrena"1:23:58; el Césarha volat”, 1:35:13; el seu germà Toni, 1:38:33; l’Alberto, tot "txino-txano" ell, ha fet 1:42:38; el “debutantGerard, uns magnífics 1:46:57; en Tomás, 1:48:24; i la Belén, que també debutava, 2:22:05. I en Pau ?: missing in action ! (molèsties estomacals no li han permès córrer avui; el mateix que en Per, que ha tingut que "abandonar a la Belén" pels mateixos problemes a mitja cursa).
Dues coses:
Primera: aquesta era la meva primera Mitja Marató “oficial” de la meva ciutat que corria; visc a Esplugues des del 2001 (concretament des del 11 de setembre del 2001.. us sona la data ?) però Barcelona és la meva ciutat. I he quedat content de cóm han anat les coses, atesa la calor que fotia.
Segona: NO correré La Marató de Barcelona d’aquí a un mes (el 25 de març): ni estic físicament preparat, ni tinc temps material per estar-ho, per fer-la “sin morir en el intento”; i aquest cop no li perdré el respecte a una Marató, com sí que vaig fer l’any passat (... y así me fue!). I és que 42,193 quilòmetres son mooooolt llargs. Així que, com ja vaig fer el 2010, me’n aniré fins a Felip II/Meridiana i m’incorporaré a la Marató en aquell punt (al cap d’una hora i mitja d’haver donat a Pl. Espanya el tret de sortida), per poder completar una altra Mitja Marató de Barcelona “de les meves”.
El conèixer, i reconèixer, les pròpies limitacions no té preu... i jo me les conec.

(C.Q.  200,7  21-105-95,7)

sábado, febrero 25

Rituals…


Demà, Mitja Marató; i avui, aquest vespre, crec que he complert amb tots els meus rituals pre-cursa, que no manies:

-M’he passat la màquina pel coco, per tal de que el serrell no m’emprenyi demà corrent...
-Me afaitat, perquè -en no fer-ho demà al matí- el suor no em piqui a la cara...
-He deixat “l’equipatge” de cursa tot preparat: samarreta Tribanda -amb el dorsal ja col·locat al seu lloc- pantalons, mitjons, les Brooks, el Garmin, el pulsòmetre, les ulleres de sol (demà no correré amb visera) el xip, el gel, la dessuadora i la samarreta de “recanvi”.
-M’he cruspit un enooooorme plat de pasta i un “no gens menys” gran bocata (que diria en Montilla... Montilla ?  qui coi era en Montilla ?  em sona...)
-He begut, i begut i begut molt, com els camells, per “emmagatzemar” aigua.
Em dutxaré just abans d’anar-me’n a dormir, per no fer soroll demà. Posaré el despertador, tot i que sé que no em farà falta (maldormiré, com sempre, i a partir de les 5 del matí ja estaré despert, mig adormit, però despert). I abans d'anar a dormir, veuré una estona “els periquitos” per endormiscar-me...
Menys ja de 11 hores per començar a córrer la Mitja !
Per cert, “menudo lío” s’ha muntat amb les samarretes -no només no agraden, sinó que no hi ha les talles que vas demanar- i amb els pocs “calaixos” per marca (no has d’acreditar la teva marca -com a “Bombers”, per exemple- només dir-la en inscriure’t)... l’organització està rebent pals per totes bandes...
El meu objectiu per demà continua sent el mateix: baixar de 1:50:00 i ja, “per nota”, baixar de 1:49:00.  Veurem !.

viernes, febrero 24

Ja tinc el dorsal....

… i la samarreta. Han trigat, però al final els  de DECATHLON ho han aconseguit: la samarreta de la Mitja Marató és una Kalenji, la "seva" marca.
I, pel meu temps en mitja marató, sortiré des del segon "calaix", el vermell; això vol dir que "només" tindré pel davant, en el moment del tret de sortida, a uns 1.000 i pico corredors i podré "agafar ritme" ja des del primer moment (que en les meves condicions és vital, perquè el temps que perdo a les sortides, ja no el torno a recuperar...).

Tal i com estava planificat, acabo d'arribar del club de fer-me 10 quilòmetres en bici per "deixar-me anar" una mica les cames abans de la Mitja de diumenge. I demà, relax, hidratació a tope i hidrats de carboni per un tubo.

El compta enrere ja está a punt d'arribar al seu final...

(C.Q.  179,6  20-105-74,6)

Avui, una cançó...




No escojas sólo una parte, tómame como me doy, entero y tal como soy, no vayas a equivocarte.
Soy sinceramente tuyo, pero no quiero, mi amor, ir por tu vida de visita, vestido para la ocasión: preferiría con el tiempo reconocerme sin rubor.
Cuéntale a tu corazón que existe siempre una razón escondida en cada gesto. Del derecho y del revés, uno sólo es lo que es y anda siempre con lo puesto. Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio.
Y no es prudente ir camuflado eternamente por ahí, ni por estar junto a tí, ni para ir a ningún lado. No me pidas que no piense en voz alta por mi bien, ni que me suba a un taburete: si quieres probaré a crecer; es insufrible ver que lloras y yo no tengo nada que hacer.
Cuéntale a tu corazón que existe siempre una razón escondida en cada gesto. Del derecho y del revés, uno sólo es lo que es y anda siempre con lo puesto. Nunca es triste la verdad lo que no tiene es remedio.

miércoles, febrero 22

Sweet Lourditas…


Avui tocava fisio; les cames sobrecarregades demanaven “ajuda”; i m’ha recomanat fer-me un massatge de cames, però light, no agressiu, per “estovar” musculatura, per “deixar-la anar” (desentumecer, que diuen els castizos).
I m’he posat en mans (i mai millor dit) de la Lourdes al club, fent -però- un pacte ella i jo abans de començar: ella no em feia saltar la llagrimeta de dolor amb un massatge agressiu, i jo no li pessigava el cul; tranquils: per sort per a les meves cames, no ha rebut cap pessigada, no ha calgut.
A la sala de fitness aquesta tarda “se mascaba Mitja”: propòsits de temps a fer, “canguelis” a la cara del debutant en la distància, posada d’acord en l’hora de trobar-nos al davant de l’Estació del Nord (finalment, a les 08,00... la Mitja arranca a les 08,45). Això és el bo dels grans esdeveniments, i aquesta Mitja ho es: els vius des de molt abans d’arrancar a córrer. Ells no sé, però per a mi és una manera de mentalitzar-me el fet d’anar-ne parlant des de molts dies abans; em vaig estrenar amb aquesta tàctica amb el “compte enrere” de la Marató de Berlín de 2010: aquell sí que era, per a mi, un gran, molt gran, esdeveniment, i m’ho tenia que estar repetint dia í, dia també... I em va funcionar !.
Demà dijous descansaré del tot; divendres aniré al club a fer una mica de bici (per “moure” una mica les cames ) i dissabte tampoc no faré rés. Em conec i necessito descansar, no abusar del meu cos, els dies abans (continuo dubtant de que fos bona idea el haver sortit a córrer ahir...).
Mitja... ja falta menys !!!  

martes, febrero 21

Seguim preparant la Mitja Marató de BCN...


Ara mateix no estic segur d’haver fet bé; el cas és que, en arribar a casa, i “con un par”, m’he vestit per sortir a córrer pels voltants de casa una estona. Bé, finalment, “pels voltants de casa” no és realment que hi hagi corregut: m’he cruspit finalment 5,600 quilòmetres anant-me’n fins el Cervantes, creuant-lo, baixant per la Diagonal i fins al Palau de Pedralbes, girant a l’esquerra i amunt, amunt, amunt fins al carrer de les Facultats, passant pel davant del Frankfurt Pedralbes, El Bruc i altra cop amunt, amunt, amunt fins a la carretera d’Esplugues, font del Cervantes i cap a casa altra cop. Resultat ? he acabat amb els sòleus ben “tocats” (la feblesa dels sòleus deu ser “el taló d’Aquiles” dels Xavi’s). Els he fet en 28:27 a una mitja de 5:08. No està gens malament. Però, demà, descans; i dijous, una mica de bici i “sanseacabó” fins diumenge a la Mitja (el que potser sí em faré és un suau massatge de cames amb la Lourdes al club).
4 dies, contant a partir de demà; només 4 dies i a córrer pels carrers de Barcelona la seva Mitja Marató !.
Per cert, que no he comentat rés del poker de gols d’en Messi de diumenge: com si fos el més natural del mon fer 4 gols en la millor Lliga del Mon... i cap dels quatre de penalty; ¿ quants penaltys li xiularan, d’aquí a final de Lliga, al Madrid perquè aquell portuguès aconsegueixi guanyar la Bota d’Or ? ja en porta 9, si no vaig errat; per tant, sense penaltys en portaria 19 de gols, pels 27 d’en Leo. Constatació de fets.
(C.Q.  169,6  19-95-74,6)

"PEASSO" CAPICÚA ...!!!


21022012

Aquesta és la data d'avui.... un capicúa genial de 8 números.

lunes, febrero 20

Quina il·lusió...


… em fa poder córrer la Mitja Marató de Barcelona del proper diumenge !. No us ho podeu ni imaginar. No la he fet mai; bé, matitzem-ho això:
L’any 2010 vaig córrer la meitat de la Marató de Barcelona; perquè després de veure la sortida dels companys a Plaça Espanya, me’n vaig anar en metro fins a la cruïlla del carrer Felip II amb Avda. Meridiana, que era el punt exacte de pas de la mitja marató per aquells que la corrien sencera; i d’allà me’n vaig anar, corrent, fins a Plaça Espanya, completant mitja marató, la segona part de la Marató de Barcelona... així que, “d’alguna manera”, sí que ja he corregut la mitja marató de Barcelona (sense comptar, apart, que a la Marató del 2011 -i abans de “petar”- vaig completar 30 quilòmetres, que és més que una mitja marató); però, és clar... no és el mateix. Aquest diumenge, sí; aquest diumenge “la faré com cal”: sortint des de l’Arc del Triomf i tornant fins a l’Arc de Triomf altra cop. I m’agradaria poder fer-ho, amb cap, però per sota de 1:50:00.
Aquest és el repte:   1:49:00... som-hi !.

Avui, amb els quàdriceps un pel “trinxats” per la cursa d’ahir, he anat al club a fer l’habitual “recuperació activa post cursa”: uns altres 10 quilòmetres a bon ritme, però amb bici, i una llarga i intensa sessió d’estiraments.
Li he preguntat a l’Albert que què feia jo aquesta setmana per poder arribar bé a diumenge; el seu consell ha estat:
- córrer demà 10 quilòmetres, dimecres fer una mica de bici, dijous 4 ó 5 sèries de 1.000 corrent a un ritme més o menys de mitja marató (5:20-5:15) i dijous i divendres descansar, o a anar a fer una mica de bici suau.
Però per a mi em sembla molt, que em conec i arribaré fos. Així que crec que demà correré una mica pels voltants de casa (4-5 quilòmetres), dimecres, sí, una mica de bici al club, i dijous correré molt suau altra cop una estona pels voltants de casa. Crec que amb això ja aniré bé. Perquè, repeteixo...
"¡ quina il·lusió em fa poder córrer la Mitja Marató de Barcelona del proper diumenge !"
 
(C.Q.  164  18-95-69)

domingo, febrero 19

Adéu al 50...


Tot i que les sensacions prèvies a la cursa no eren gaire bones (el no haver entrenat gens durant la setmana i el haver-me passat tot el dia en cotxe no ajudava gaire), la cursa d’avui BDN RUNNING, Memorial Luis Condon -que és corria per primer cop- no m’ha anat gens malament; perquè després de unes últimes curses acabant-les a més de 50’, avui he pogut tornar als “sub-50”; val, sí, per poquet, però per sota dels 50 minuts. Temps real final: 49:53 (clicar per veure Garmin).
Amb l’Esther i en Xavier “hem estat escalfant al pàrquing del Màgic” perquè corríem els tres -com sempre- amb la samarreta Tribanda de tirants i a fora fotia força “rasca”. Fins a set minuts abans de la sortida no hem tret el cap del pàrquing per arrancar a córrer per arribar-nos fins anar a parar al darrera del arc de sortida.
El Xavier, a lo seu, surt molt ràpid. L’Esther i jo també hem anat “a lo nostre”, tot i que ja he vist des del primer moment que avui l’Esther “anava per feina”: ha/hem sortit llençats, a 4:30, durant els primers 2 quilòmetres i mig... i en arribar a la pujada del Parc l’he vist allunyar-se poc a poc...
El recorregut era essencialment planer, tret de la pujada al Parc (“el cim” de la cursa, al quilòmetre 3,300) i el moment de creuar per sobre el pont (quilòmetre 7,700). La temperatura, bona, sense sol i sense vent, no feia fred.

Resultats finalsXavier  38:35     Esther  46:52  (venia de fer millor marca, amb 49:10, a Sant Antoni... per tant, molt excel·lent la cursa la d’avui de l’Esther !; Xavier, tremola: d’aquí a ben poc hauràs de córrer mirant enrere perquè ella no t’enxampi !)     Txabi   49:53
Una altra cursa recomanable: ben organitzada, bon recorregut... bona gent.
I el proper diumenge, la  MITJA MARATÓ DE BARCELONA !
Ja pots entrenar bé aquesta setmana, Txabi.
(C.Q.  154  17-85-69)

¡ Qué bonito es Badalona !


Son poc més de les 7 del matí. A punt ja de marxa cap a Badalona, quina millor cançó que aquesta per afrontar “amb il·lusió” (que diria el President) la cursa d’avui, la BADALONA RUNNINGA veure què tal se’m dona !.
Qué bonito es Badalona ( clicar per vídeo i audio)

Y esa calle, y esa plaza, y ese municipal, y esa esquina y esa fuente y esa Escuela Nacional.
Y esa estatua, y ese puente, y esa carretera general y ese perro muerto en la cuneta y esos albañiles en “samarreta”… ¡ casi ná !.
Qué bonito és Badalona, en invierno y en verano, con mantilla y barretina, a la sombra y al solano. Qué bonito es Badalona con sus viejos y sus niños, con sus hembras y sus hombres, sus apellidos sus nombres, su sexo, su domicilio y se carné de identidad.
Y esa playa, y esa arena, y ese pie y ese alquitrán, y esa estación y esa RENFE y esa rambla “arborizá”.
Para el Corpus serpentinas, y bombetas para Navidad. Y en verano playa y merenderos llenos de extranjeras medio en cueros… ¡ casi ná !.  
 Qué bonito es Badalona en invierno y en verano, con mantilla y barretina, a la sombra y al solano. Qué bonito es Badalona con sus viejos y sus niños, con sus hembras y sus hombres, sus apellidos sus nombres, su sexo, su domicilio y se carné de identidad.
(J.M. Serrat – 1978)

viernes, febrero 17

Resurrecció…

Aquest bonsai me’l van regalar el dia de Sant Esteve: era replet de petites fulles verdes, era molt frondós, preciós... però no va arribar al 15 de gener !. En un no rés és va quedar sense fulles, és va ressecar del tot. El verd va desaparèixer.  Semblava el meu cap: plé de clapes...
- “El llencem, és mort...”, va dir algú per casa.
Però m’hi vaig negar; vaig dir:
-“Deixeu-me’l a mi, que ningú el toqui ni faci rés...”.
I aquí el teniu. S’ha refet; encara manté fulles reseques i, sí, les noves fulles li creixen descontroladament, salvatges (el pobre estava mort i ara no se’n sap fer a l’idea, ha de ser tot un shock...), però l’he recuperat !. D’aquí a uns dies el portaré a un “bonsaiaire” perquè me’l “trasquili”, me’l iguali “i me’l deixi ben maco”. I prometo que el cuidaré, perquè no se’m torni a morir (no crec que superés una nova “resurrecció”). Us aniré informant de cóm va evolucionant la criatureta...
Diumenge, la cursa “Badalona Running”; ja tinc dorsal, el 505, que aniré a recollir demà; espero que no sigui el presagi del ritme que portaré en cursa (5:05), ni del temps que faré (50:5), tot i que no seria gens estrany amb el poc que he pogut entrenar i córrer aquesta setmana, amb la conya del viatge llevantí (fins i tot, inclús firmaria aquest temps i ritme).
I avui,  ja només 9 dies per la Mitja Marató de Barcelona. Ja em puc preparar la propera setmana...

lunes, febrero 13

El dia més ràpid ! (...més Speedy-Txabi que mai !)


Mai, mai, havia anat tan ràpid des del Club i fins a casa: 2,640 quilòmetres en 4:41 (... a 1:46 el quilòmetre !!!); val, sí, d’acord, anava en moto ( ...però és que vosaltres també sou uns tiquis-miquis i us fixeu en uns aspectes gaire bé irrellevants, no creieu ?).
Fora conyes; és que, per intentar resoldre el tema del pulsòmetre del meu Garmin, li he deixat a l’Albert perquè me’l configurés per tal de que -apart de temps, mitja per quilòmetre i distància recorreguda- a la gràfica em sortís també la freqüència cardíaca. I com que des de dins del club no és pot localitzar els satèl·lits pel GPS, l’he posat en marxa en pujar a la moto per anar fins a casa. I funciona (com veureu clicant aquí), tot i portant camisa, americana i tres quarts d'hivern a sobre, i el Garmin a sota els guants.
I avui al club el que he fet avui ha estat pedalar en  bici 15 quilòmetres (els tres darrers a una molt bona resistència -13- de pedals) en poc més de 40 minuts i cremant gaire bé 315 calories. Una bona sessió d’estiraments... i cap a casa !.
I demà, cap a Girona altra cop; i dimecres Alacant, dijous València i divendres -ja de tornada- les Terres del Ebre. Veurem per on em dona per córrer ! (la roba per fer-ho, està clar, me l’emporto).
(C.Q.  144  16-85-59)

domingo, febrero 12

Un matí excel·lent per córrer.


A punt ja de fer-ne 55, un 12 de febrer, en diumenge i llevar-me d’hora per sortir a córrer -tot sol- té molt de mèrit, què voleu que us digui... però ja m’havia preparat la roba la nit abans i, quan m’he despertat, feia un dia espatarrant per córrer. Tot i que el termòmetre no superava els 3 ó 4 graus, lluïa un sol esplèndid i el cel estava blau, net i clar, sense ni un minúscul núvol. Així que m’he llevat, m’he vestit, he esmorzat lleugerament i, al cap d’una estona... cap el carrer.
Us he de dir que sembla que jo visqui en un “forat negre” (parlant de localització GPS); i és per això que un dia d’aquests d’hivern moriré gelat a l’acera, tot esperant que el puto Garmin localitzi els satèl·lits del GPS per tal de poder començar a córrer. Avui, per no quedar-me allà quiet gelat esperant, ho he començat a fer abans de que estigués operatiu el GPS del Garmin (per això, a la ruta que he fet avui, el punt de sortida és des de baix de la rotonda de casa i l’arribada és a dalt de tot de casa). En principi volia anar fins a Parc Cervantes-Carretera d’Esplugues-Creu Pedralbes-Plaça Sarriá... i tornar pel mateix lloc; però sobre la marxa ho he canviat per un trajecte molt més exigent per a mi, anant fins a Parc Cervantes, creuant-lo fins a Diagonal i cap a la Facultat de Dret, girant cara amunt, amunt, amunt per Avinguda Pedralbes, girant per Carretera d’Esplugues...i fins dalt de tot de casa. Un ritme no gens dolent de 5:11 de mitja, en 32:04 i cremant (curiós el terme “cremar” amb la temperatura ambient que hi havia) 533 calories. El que no he fet bé ha estat el tema “pulsòmetre”: me l’he posat al pit per primer cop des de que tinc el nou Garmin... però aquest no l’ha “detectat” (potser he fet alguna cosa malament, o no he activat quelcom que hauria d’haver activat o configurat; tractaré d’esbrinar-ho demà al club amb l’Albert).
No ha estat una distància de gaire quilometratge (6,180), però sí gens planera, perquè el que buscava avui era resistència més que distància. I bé, m’he trobat bé. I no, no he comés l’error de tapar-me fins a les celles tot i la “rasca” que fotia (però tampoc he corregut amb samarreta de tirants):
- els “pirates” nous, la finíssima camiseta tèrmica noruega (la de la marató de Donosti) i el paravents sense mànigues (i les Saucony “berlineses”, que son les que tinc ara a casa); c’est tout !.

Un matí excel·lent per córrer amb sol... i sol.

Del Barça ni en parlem avui, val ?.
(C.Q.  129  15-70-59)

jueves, febrero 9

17 dies…



només 17 dies més i ja estaré trotant pel nou recorregut de la Mitja Marató de Barcelona; i no és que m’estigui preparant massa bé, que diguem: sí que he reprès els exercicis de reforçament de cames… però córrer, el que se’n diu córrer, no estic corrent tot el que hauria de fer-ho.
No utilitzaré la frase de : “tinc temps”, però és que... “tinc temps”. Aquest vespre al Club, tractaré de córrer una bona estona (a veure si puc fer, en cinta, 12 quilòmetres a un ritme “alegre ma non tropo”, 5:05/5:10).
(... ja per la nit, a casa: només he acabat fent 5 quilòmetres -1 a 6:00, 3 a 5:27 i el darrer a 5:00- en 27:30 i una cremada de 438 caloríes...).
Som-hi, Txabi... posat les piles !.

(C.Q.  123  14-70-53)



miércoles, febrero 8

No sé vosaltres…


… però jo no em canso de veure al nostre Barça jugant -i gaire bé sempre guanyant- una final, i un altra, i un altra, i així fins a DOTZE finals en aquesta “era Guardiola”; i sembla que aquests jugadors, tampoc se'n cansen.
Però collons... quin fred que fotía avui al Estadi !.

martes, febrero 7

Come on, legs !


Cicatriu “no cicatritzada”...
Si avui és dimarts -i ho és- avui em “tocavaexercicis de reforçament de cames; i s’ha de ser perseverant amb els plans previstos !. He fet sèries de 100 repeticions en cadascuna de les 5 màquines i, per rematar-ho, 10 quilòmetres en bici, amb una bona resistència de pedals. I és que la Mitja Marató de Barcelona ja és a tocar i hem d’anar ajustant les peces... i vaig força fora de forma (tot i que encara em queden 19 dies pel davant).
“El somni mirandí” sembla ser que s’esvaeix: acabada ja la primera part, 3-0 pels “leones”, que han etzibat 3 “zarpazos” en només onze minuts... Demà és el torn blaugrana enfront el València. Veurem (... patirem !).

Un reconeixement molt merescut pel nostre Edmon López, jugador de esquaix del Club, que -amb només 15 anys- s’ha proclamat aquest cap de setmana Campió d’Espanya sub-19 a Palència; moltes felicitats, Edmon!.

(C.Q.  118  13-70-48)

lunes, febrero 6

I, mentrestant, el "nostre" Pepe...


A la NBA, en Kevin Love, dels “Wolves” d’en Ricky Rubio, ha estat immediatament sancionat amb 2 partits per trepitjar-li ahir la cara a Luis Scola, dels “Rockets”, quan aquest estava caigut al terra, tipus Messi. D’això, com ja va passar a la Premier League anglesa de futbol, se’n diu rapidesa.
No els cau la cara de vergonya als d’aquí ?. No, és clar que no: és merengue ( ...però si encara ni ha complert el primer cicle de targetes amb tota la primera volta de la Lliga ja jugada !!!).
Sensació “estranya” la meva de fa una estona:
- després de, exactament, 53 dies he pogut tornar a “cavalcar” sobre el llom de la meva Triumph després de la trompada del 15 de desembre ( ...previ pagament de 1.516,84 euros, és clar, i això que només li he fet lo imprescindible).
M’he sentit de nou com El Llanero Solitarioa llom del seu cavall “Silver”  (....”Hi-yo, Silver, away!”).
 

domingo, febrero 5

Com la Heidi…

Avui, en lloc de córrer la Mitja Marató de Granollers (-4 graus en el moment de la sortida) me n’he anat a fer una estona la cabreta pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, pujant el Montcau, en un matí gris i fred en el que no hi ha mancat la neu. Excel·lent resposta de la Marta a la “encerrona” (li havíem dit que és tractava d’una sortida “planera”, d’anar xino-xano tranquil·lets); hem fet un total de 3,800 quilòmetres de muntanya-muntanya; però sí, sí planers: en un tram de 500-600 metres hem salvat un desnivell cara amunt de 183 metres fins arribar al cim del Montcau (on fotia un fred i un vent de mil parells...). De baixada, i arribant a Mura per anar a dinar a "Cal Carter", la neu ens ha volgut acompanyar una bona estona.
Una bona jornada amb els companys del Cau, companys que ho som des de que teníem 15 anys (... i, per tant, no vull ni sumar els anys que ja fa que ens coneixem i que anem corrent per aquestes muntanyes i camins... !).

Pel que fa als companys Tribanda a Granollers, molt bones sensacions i resultats a La Mitja:
L'Albert se l'ha cruspit en 1:23:05; en David 1:24:50; en Xavier 1:28:25; en Per (millorant marca personal) 1:30:51; en César 1:45:56 i en Tomás (debutant a la categoria) 1:48:02; és clar que en Per, noruec que és ell (corrent avui a  -4 graus) estava "en su salsa"...
El meu amic Joan, no "tribanderu", l'ha fet en 1:35:22; la Belén ha fet el Quart de Mitja (una mica menys de 5 quilòmetres avui) en un temps de 27:14. Sana enveja que em donen tots ells...
Per cert, tot i córrer avui a Granollers el recordman mundial de Marató, en Patrick Makau (que finalment ha fet segon, amb un temps de 1:02:40), la Mitja Marató de Granollers d'avui l'ha guanyat el catalá Carles Castillejo en 1:02:37... o el que és el mateix, li ha tret 3 segons: haurá estat fantàstic el haver pogut veure'ls arribar a meta gaire bé plegats (...un català per davant de 3 keniates !).

I poc més a dir...

jueves, febrero 2

Avui estava clar que “tocava” posar aquesta aquí…


Quan arriba el fred, s’amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers. Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern. Quan arriba el fred, s’adormen els homes, es tanquen les portes, se’n van els ocells. I amb el seu volar, te’n vas anar tu buscant altra terra, buscant altra llum. Només m’has deixat un poble desert. Quina tristor viure quan arriba el fred.
Però morirà el fred i naixeran roses i veurem més noies fer llum pels carrers. Quan s’acaba el fred desperta la terra i els rius baixen amples. S’ha acabat l’hivern. Quan s’acaba el fred desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors del passeig... Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd.
Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, i la neu es va fonent.
(J.M.Serrat,  “Quan arriba el fred” – 1965).
Ara són ja gaire bé les vuit del vespre; me'n vaig a córrer una estona pels voltants de casa, per portar-li la contrària al temps: a mi no m'acollona aquest paio !.       Ja he tornat 
Però, per compensar-ho, i per “quan se’n vagi el fred” (i tot i que encara no s’haurà acabat l’hivern) avui hem decidit -i reservat- que el primer cap de setmana de març anirem amb la Marta cap a Venècia, on no deixarem de visitar, entre d'altres llocs, aquesta bonica illa de Burano (*). El que no sé és si emportar-me’n les sabatilles per córrer pels costats dels canals... o el banyador per nedar-hi en ells !.  
(C.Q.  108  12-60-48)

(*) sí, Burano... Murano és l’altra illa, listillos.

miércoles, febrero 1

Cames

Després d’un -profitós- dia passat per aigua per Malgrat, Girona, Montcada i Valldoreix, i tal i com havia previst, avui he començat amb el pla de “reforçament de cames”; en principi havia previst fer-los els dimarts, però com que ahir no va poder ser, “m’ha tocat” fer-ho avui. I molt millor del que m’esperava: he fet exercicis en 5 de les màquines (... inclosa la dels isquio) i, a sobre, n’he fet també de reforçament de braços en 3 de les màquines. I no content amb això, m’he cruspit 10 quilòmetres en bici a bon ritme.
D’aquí a 5 minuts comença el partit d’anada de la Copa del seu rei a València; siguem optimistes: 1-3 i a prendre’ns-ho amb calma el proper dimecres al Estadi.
25 dies per la Mitja de BCN

(C.Q.  103  11-60-43)