domingo, noviembre 4

Engarrotat i adolorit…


Està clar que la Cursa de l’Amistat de dijous li va passar una bona factura als meus bessons -convertits tot acabar la cursa en trigèmins- i sobretot als meus pobres sòleus. El dolor, des de la tarda de dijous, ha estat considerable. La sensació és la de “com si se m'haguessin escurçat els tendons” i em tibessin d’allò més; està clar que, les pujades, em trinxen.
Com que avui m’he llevat igual, encara que ja amb una mica menys de dolor, he decidit que el millor que podia fer era “moure’m una miqueta”, des engarrotar la musculatura, donar-li una mica de flexibilitat. I com que volíem anar a donar un tomb pel “mercadillo” dominical de la Zona Franca, he aprofitat per cruspir-me, per allá els voltants, gaire bé 8 quilòmetres, els primers 6 caminant a fort ritme (tot i que, a cada passa que feia, sentia com un exèrcit d’agulles clavant-se’m als bessons i als sòleus) i provant -i aconseguint- córrer els dos darrers a ritme promig de 5:20. La fascitis plantar no m’ha emprenyat quan caminava-corria, però s’ha “despertat”, i amb ganes, en acabar.
Avui, últim diumenge abans de la  Behobia-Sant Sebastià. I si vull fer-ho mitjanament decent, m’haig de proposar -aquesta setmana entrant- sortir cada dia una estona, ja sigui corrent o caminant a fort ritme, per tenir des engarrotades les cames. I dimecres, o dijous, aniré a veure al Gilbert per fer-me un massatge a les cames, que crec que m’anirà força bé.
De la Behobia ja sé que baixaré diumenge amb en Per; i possiblement, a l’anada, pugin amb mi dues amigues de Trini, tot i que inicialment ja tenen el seus bitllets per fer-ho en tren. Però, millor fer el viatge acompanyat que sol, no ?...
(C.Q.  883  108-291-592)

No hay comentarios:

Publicar un comentario